Decidim: No a la independència… sense consulta?
Algunes consideracions posades entre [] al manifest Decidim: No a la independència
Diu el manifest:
Els catalans, amb la resta d’espanyols, patim els mateixos atacs i retallades. A Catalunya, com a Andalusia, Canàries o Extremadura ens condemnen per igual a l’empobriment, la precarietat i les desigualtats. [però també a la Llombardia, i a Occitània, i a Gal·les, i a Grècia, i a Portugal ….]
No és cert que les retallades que patim a Catalunya siguin perquè “Madrid ens roba”. Les polítiques de saqueig i retallades vénen imposades pels mandats de Washington i Berlín a través de la Troica, i que la classe política, tant a Madrid com a Barcelona, accepten submisament i executen sense miraments mentre mantenen les seves corrupcions i privilegis. [és un problema general de tota la UE, a Itàlia, a França, a Grècia, a Portugal]
Rajoy i Mas, Mas i Rajoy són les dues cares d’una mateixa moneda. La dels grans banquers d’aquí, de la Caixa al Santander, i del capital estranger, la de les grans fortunes, els monopolis i les multinacionals que són cada dia més rics a costa d’empobrir i saquejar al 90% de la ciutadania [compost per classes mitjanes, treballadors amb feina i a l’atur, i joves aturats i ben formats]. [Contra aquest neoliberalisme (i la vergonya de les pasteres), contra el capital financer europeu i mundial, hi ha un combat comú de tot aquest 90%, cal un moviment social d’aquest 90%, cal un moviment com ara el del dret a decidir]
Artur Mas ha votat al Congrés de Madrid el “rescat” de la banca amb diners públics, la reforma laboral, la reforma de les pensions i les retallades. I a Catalunya és el més aplicat i submís executor dels dictats del FMI i Merkel, amb retallades en sanitat, educació i serveis bàsics. Mentre diuen que “no hi ha diners”, saquegen les arques públiques per finançar-ells i els seus partits amb els informes falsos, el “cas Palau”, les ITV fraudulentes …, o traient els seus diners a comptes en paradisos fiscals fora de Catalunya. [El sistema genera corrupció igual a Madrid, a Barcelona com a altres llocs de la UE]
[Tots aquests quatre paràgrafs anteriors són aplicables arreu de la UE i no veig quina relació específica tenen amb el problema Catalunya-Espanya. Molts estem d’acord que cal acabar amb l’austerisme neoliberal i que aquest es dóna tant a Madrid com a Barcelona, com a Roma, com a Paris….; però quina mesura particular es proposa? I aquesta, és millor que qualsevol altra alternativa?]
Què fa ningú que es digui d’esquerres anant de la mà d’aquesta gent? [qui va de la ma de qui? Simplement, seguim un camí. Seria una fal·làcia “ad hominem per les circumstàncies” dir que els signants del manifest van de la mà del PPSOE, simplement perquè defensant el No a la independència també hi ha el PPSOE] Ningú s’ha d’enganyar amb la falsa creença que la independència de Catalunya crearà millors condicions per al canvi polític i social a tot l’Estat espanyol [un moviment democràtic a Catalunya pot comportar la crisi de l’estat de la Segona Restauració borbònica i posar en qüestió moltes coses a la UE, que també s’hi oposa. Democràcia, dret a decidir-ho tot, és el lema que pot unir els europeus contra les polítiques d’austerisme. Com diu I. Kant a “La pau perpètua” només sobre una base republicana, sobre la base del respecte de la llibertat i la igualtat de les persones i els pobles es pot construir la federació universal]. L’únic que aconseguirem és dividir i enfrontar el poble català entre si i amb la resta del poble espanyol [o potser donar-los un cop de ma per alliberar-se ells també de la seva oligarquia, ¿els farem algun mal per ser lliures?. El perill d’enfrontament dins el poble català pot venir més aviat sobretot del fet de no deixar votar, ja que els caldrà utilitzar algun tipus de violència per evitar-ho]. Amb qui compartim no només uns interessos comuns [avui dia aquest interessos comuns passen a nivell europeu i mundial], sinó una mateixa tradició de lluita [en alguns moments sí, en altres no] i multitud de llaços històrics i culturals, afectius i familiars [com cal anar establint amb tots els pobles del món].
Una àmplia majoria rebutgem la Catalunya i l’Espanya actuals, dependents de la Troica, degradades per una classe política depredadora i corrupta, empobrides i sense un projecte propi de futur. Però sí que volem lluitar units per una Catalunya i una Espanya diferents [i segurament també una Europa i Món. Com construïm un moviment democràtic multinacional europeu capaç d’enfrontar-se a la Troika? Hauria de ser en el respecte de la llibertat i la igualtat] , que facin seves les conviccions i la tradició progressista i d’esquerres de milions de demòcrates, lliurepensadors, catalanistes, republicans, socialistes, comunistes o anarquistes [dels quals molts opten per la independència].
Només serà possible [i quines raons en podeu donar?] una Catalunya millor, més justa, amb plenes llibertats i reconeixement de la seva identitat pròpia, en el marc d’una Espanya sobirana [i que respecta, hauríeu d’afegir, el dret a l’autodeterminació dels seus pobles] i de progrés, plural, profundament democràtica i unida [¿algú creu avui que un estat-nació com l’espanyol és el marc on serà possible resoldre els problemes?]. [Espanya segueix la seva via, n’hi ha que ja no ens sentim nacionalment espanyols formant part d’una voluntat col·lectiva única espanyola. Què penseu fer amb nosaltres, ens deixareu votar? nosaltres acceptarem el resultat de les urnes, i vosaltres? ].
Però la unitat ha de ser solidària i voluntàriament decidida [en això estaríem D’ACORD]. Per això els sotasignats, cridem a donar suport, el 9 de novembre, la unitat del poble treballador [més aviat, donada la forta presència de l’independentisme entre el 90% del poble, el resultat seria la divisió del moviment democràtic]. Decidim: No a la divisió. No a la independència!
La pregunta és: què us porta a cridar a la divisió del moviment democràtic?. No pas un plantejament seriós de lluita contra els poders oligàrquics a Espanya i a la UE. Una Catalunya independent posaria en qüestió l’hegemonia de l’actual oligarquia que domina l’estat espanyol. Els mercats financers, si veuen que el 9N no es pot impedir, segur que es mobilitzaran, com van fer a Escòcia, a favor del NO en la consulta del 9N.
És la vella cançó d’aquella ideologia esquerrana que considera que ser nacionalista és ser burgés i es tracta d’una desviació de l’ortodòxia. No es pot ser d’esquerres i nacionalista, així que seguir l’ortodòxia porta a que a Espanya, inevitablement, ser d’esquerres implica ser nacionalista espanyol.
Si sempre parlem de que a Espanya mana una dreta casposa aquests del manifest són l’exponent de l’esquerra casposa. A Catalunya dins ICV hi ha una certa tirada a aquest prejudici antinacionalista (o nacionalista espanyol) però també tenim altres esquerres sense complexos, com el PSAN o la CUP.