ambFilosofia

Contràriament al fet que molts de nosaltres ens neguem a donar el nom de democràcia a l’actual sistema polític espanyol, Plató no té cap dubte que el sistema de referèndums (assemblea) i sorteig de càrrecs polítics proporciona democràcia (govern del poble):

«I llavors la democràcia arriba a instaurar-se després que els pobres hagin conquerit els seus adversaris, massacrant-ne alguns i desterrant-ne d’altres, mentre que a la resta li donen una porció igual de llibertat i poder; i aquesta és la forma de govern en el qual els magistrats s’elegeixen comunament a sorts.»

Considerat des d’avui dia, quina crítica fa Plató a aquest sistema?

El primer problema és la possibilitat que persones sense principis ètics, malvades, i/o alienades, i/o violentes accedeixin al poder. Si a la societat hi ha un 10% de psicòpates, un 10% dels càrrecs serien ocupats per psicòpates. Aquests resultarien en part controlats per l’altre 90%, però sempre hi hauria el risc que acabessin arrossegant o enganyant els altres, sobretot perquè hi hauria molta gent poc preparada.

I aquest és el següent gran problema, ens podríem trobar, en general, amb una poca formació de la gent per exercir els càrrecs polítics. Una manca d’experiència i de continuïtat provocada per la rotació dels càrrecs i la ignorància en temes socials i polítics. Tor plegat agreujat per la complexitat creixent dels problemes en societats cada vegada més diverses i globalitzades que farien impossible que un ciutadà normal pogués exercir amb una mínima competència un càrrec de govern.

A més, individualment hi hauria la temptació d’aprofitar-se dels càrrecs fins a l’espoliació, ja que no cal sotmetre’s al mercat del vot. I col·lectivament, d’utilitzar el poder polític no buscant la justícia, sinó només l’interès propi de classe i immediat.

La suma d’aquests factors fa vulnerable el sistema a la demagògia:

«promovent als honors a qualsevol que afirmi ser l’amic del poble.
Sí, [la democràcia] és d’un esperit poc noble.
Aquests i altres característiques similars són pròpies de la democràcia, que és una forma encantadora de govern, plena de varietat i desordre, i repartint una mena d’igualtat tant als iguals com als desiguals.»

Com a conseqüència la democràcia agreuja al conflictivitat social i finalment porta cap a la dictadura:

«però tanmateix la multitud rarament està disposada a congregar-se llevat que aconsegueixin una mica de mel.
I l’aconsegueixen? va dir. ¿no priven els seus líders als rics de les seves propietats i no les distribueixen entre el poble; i al mateix temps procuren reservar-se la part més gran per a ells?
Cert, sí, va dir, en aquesta mesura el poble l’aconsegueix.
I les persones a les quals se sostreu la propietat, no es veuen obligades a defensar-se davant del poble per ells mateixos i com millor poden?
Què més poden fer?
I llavors, encara que no tinguin cap actuació contra la democràcia, els altres els acusen de conspirar contra la gent i ser amics de l’oligarquia? Veritable.
I així, quan veuen per fi que el poble, no per la seva voluntat, sinó per ser ignorant i perquè l’enganyen els calumniadors, tracta de fer-los mal, llavors, ho vulguin o no, es fan de debò oligàrquics i no espontàniament; més aviat, és el mateix abellot el que, picant-los,
produeix aquest mal »