ambFilosofia

Deixem, de moment, el seguiment del CoronaVirus. Més enllà dels factors ambientals, com la temperatura, que poden haver alentit el virus, ja vam dir que per explicar el fort descens d’infeccions i de defuncions, calia pensar en un factor desconegut. No sabem com s’ha produït i no sabem, per tant, què passarà més endavant. Podria ser una mutació del virus que evoluciona cap a formes menys virulentes que li permeten una més gran supervivència.

El programa, tota manera, prediu que, tot i amb les actuals taxes d’infecció i letalitat rebaixades, si tornem als contactes d’abans de la pandèmia, hi torna a haver rebrot. Amb les actuals mesures de protecció, fins a quin nivell s’ha de reduir i mantenir la taxa de contactes efectius per poder mantenir l’activitat i evitar el rebrot?. Aquesta és la qüestió.

A quin tipus de societat anem?. Si no volem acceptar amb fatalisme aquesta distòpia a què apunten les pandèmies, caldrà replantejar-se, ja i seriosament, la nostra relació amb la Natura. El mal que estem fent als ecosistemes és la causa última dels desastres actuals i dels que s’apropen. La lògica del capitalisme, la dinàmica del sistema, la informació que utilitza, és massa simple i no pot gestionar la complexitat dels ecosistemes i la nostra inserció en ells. Cada dia que passa la situació empitjora. Ja simplement es tracta d’evitar, no un desastre, que resulta ja inevitable, sinó un desastre encara més gran.

El capitalisme no serveix i cal posar ja sobre la taula formes alternatives de gestió econòmica i les corresponents formes alternatives de propietat.