ambFilosofia

Un altre dels elements que conformen la força d’un moviment social consisteix en els components ideològics.

Aquí cal tenir presents les visions del món que inspiren el moviment independentista o que es desenvolupen a través d’ell, o en general la base de valors i creences sobre la qual es desenvolupen les propostes d’actuació.

Si considerem que la decisió per la independència és la decisió més racional, que és aquella per la qual hi ha més bones raons, hem d’analitzar-ho des del punt de vista de la racionalitat teòrica (els fets, la realitat econòmica i social), de la racionalitat valorativa (els objectius, que serien principalment un estat propi en forma de república) i finalment des de la racionalitat pràctica (les actuacions o el full de ruta).

Vull dir, com considera el moviment independentista el passat (la història passada i recent), el futur (la realitat on volem arribar), el present (allò que anem a fer immediatament)?.

En la interpretació del passat com a història passada i recent, hi ha un combat per la interpretació. Fets com l’11 de setembre, la guerra civil i el franquisme, la crisi del règim del 78 es troben en el debat. Per la interpretació d’aquests esdeveniments hem d’aportar proves directes, viscudes; recolzar-nos en la millor historiografia, i en els millors estudis d’experts en les ciències socials. Per això és clau la ruptura amb el règim del 78.

L’objectiu de la república deriva d’un conjunt de valors construïts a partir de la nostra experiència col·lectiva i individual i de la comprensió d’aquest passat. Volem la llibertat i la igualtat (valors de la república) perquè són condicions necessàries (però no suficients) per a la felicitat individual i general. L’objectiu de la república és avui possible a Catalunya, el més possible i consistent amb els valors democràtics. I això que avui és possible a Catalunya, no és possible a Espanya. Caldrà triar entre república catalana o monarquia espanyola.

A partir d’aquí qui digui que prefereix la república a la monarquia (R preferit_a M) i que prefereix ser cosmopolita (tant espanyol com català, Esp Indiferent Cat ) a nacionalista, hauria de preferir una república catalana a una monarquia espanyola (RC preferit_a ME), si no vol caure en una contradicció lògica que destrueix el pensament racional.

Finalment considerem la racionalitat pràctica. Les diverses eleccions a Catalunya donen una àmplia majoria absoluta a favor de la sobirania, per tant, cal construir les condicions que la fan efectiva: les lleis del full de ruta i les estructures d’estat. Hi ha la legitimitat i l’obligació de tirar-les endavant.

Ara bé el 27S l’independentisme no va obtenir la majoria absoluta en vots. Això, en legitimitat democràtica obliga a incorporar el referèndum. Hi ha una majoria en vots favorable a la sobirania i d’acord amb les lleis espanyoles una majoria d’escons al Parlament favorables a la independència. Les dues condicions legitimen el moviment independentista per complir el mandat de les urnes de fer real la sobirania, però en el moment que es desobeeixin aquestes lleis deixarem de tenir majoria d’escons. S’haurà complert el mandat de la sobirania, però ara, des de la pròpia sobirania, s’haurà de convocar un referèndum per saber definitivament si hi ha una majoria absoluta en vots per a la independència que legitimi el procés. La qüestió del referèndum no és una qüestió tàctica, de si ens convé o no ens convé, és un pas necessari des la perspectiva d’una actuació política moral en el sentit de Kant, és a dir, una actuació política «que entén els principis de la habilitat política de manera que puguin coexistir amb la moral, a diferència del polític amoral que es forja una moral útil a les conveniències de l’home d’Estat»