ambFilosofia

El concepte de voluntat general es perd quan no hi ha un referent que representa el voler col·lectiu sinó els interessos particulars, llavors el vot es disgrega i el que es representa és l’egoisme de cadascú.

En aquest moment el moviment independentista ha fallat a l’hora de construir la voluntat general, cosa que ens abocarà que el 6 de marc no es pugui expressar aquesta voluntat general, i s’expressin només els interessos particulars egoistes i oportunistes, això portarà aleshores a una derrota de l’independentisme en el sentit d’una derrota de la voluntat general, perquè aquesta no es podrà expressar. El dret a decidir forma part de la voluntat general i la construcció efectiva i real d’aquest dret a decidir forma part d’aquesta voluntat.

Perquè no s’ha sabut construir?.

Penso que avui en dia la voluntat general passa, en la línia de la proposta que feia en l’article anterior, per:

La investidura d’Artur Mas per la CUP més l’ acceptació per part de CDC de votar a favor de la proposta d’un Pla de Xoc consensuat per ERC, CUP i CSQP. Aquesta proposta seria l’expressió de la voluntat general, perquè en aquestes dues ultimes eleccions la figura d’Artur Mas ha estat la més votada, per tant no hi ha cap criteri per substituir-lo per un altre candidat. A banda d’aquest criteri, és evident que en el gir de la societat catalana cap a l’independentisme hi juga un paper bàsic el fet que CDC i l’Artur Mas decantessin bona part de les classes mitjanes cap a l’independentisme. Aquest és un punt clau, ja que mentre l’independentisme estava reservat a l’esquerra catalanista estava reduït a un determinat percentatge, el gran tomb cap a la majoria social es produeix quan les classes mitjanes i la seva representació política entren en l’independentisme. Per tant, des del punt de vista formal i dialèctic real a Artur Mas li toca ser president de la Generalitat aquests 18 mesos acotats per la Moció de Confiança a la meitat del mandat.

Per altra banda, a Catalunya la majoria social és d’esquerres, és a dir, tenim un intent de hegemonia política de CDC que és de centre-dreta i això no es correspon a la realitat social de Catalunya, perquè la realitat social de Catalunya és d’esquerra, per tant la realització de la voluntat general requereix el que hem dit de Mas, però al mateix temps requereix d’un programa d’esquerres, i si nó ens trobem en una contradicció que no ens permet ajuntar les dues peces que són necessàries, i per això la proposta que fèiem: que al mateix temps d’investir el senyor Mas, CDC estigués disposada a favor de votar un Pla de Xoc, proposat en seu parlamentaria per la CUP, CSQP i ERC. Mas podria intervenir dient la seva, però comprometent-se a votar l’acord a que arribessin aquestes tres forces respecte el Pla de Xoc. Aquesta proposta expressaria la voluntat general d’aquest moment en el nostre país.

No fer això pot crear la desorientació, perquè serà l’expressió dels interessos particulars egoistes i oportunistes de cadascú que ens trobarem el 6 de marc i que ja comencem a veure ara mateix. És a dir, CDC ha jugat brut perquè no ha entrat mai a acceptar aquest Pla de Xoc d’esquerres, sempre ha volgut imposar modificacions del seu pla, la CUP ha jugat brut perquè no ha volgut acceptar el lideratge d’Artur Mas que li corresponia per vots, i ERC també ha jugat brut, perquè en lloc de defensar la voluntat general ha jugat a l’oportunisme, esperant recollir el desgavell d’aquest enfrontament egoista dels dos altres extrems, i així el resultat ha estat que la voluntat general no s’ha pogut expressar en aquest moment, i això és una derrota moral objectiva de l’independentisme, que queda com una expressió d’interessos particulars, no com una expressió de la voluntat democràtica del poble, i posats en aquest joc és el desgavell de la política, és el mercat polític, no la política.

Així, enfocar les eleccions dels 6 de març com a mercat polític, com sembla que anem abocats per aquests errors, produiran el mercat polític, i amb el mercat polític no es pot construir res moralment sòlid. El resultat del 6 de març pot ser una situació descoratjadora per Catalunya, ja que serà pràcticament impossible construir res que sigui realment la voluntat del poble i ens trobarem davant un mercadeig sense hegemonia moral possible de ningú.