Àngel o bèstia?
Almenys pel que fa a les societats occidentals modernes podem parlar de triomf de l’individualisme, en un sentit cultural com a model de vida. D’una manera molt general, en altres cultures anteriors, l’individu és l’actor de base, però només en tant que intèrpret d’uns papers en l’àmbit de la família, de la corporació, de la ciutat … Avui, almenys als països occidentals, l’individu és cada cop menys un intèrpret, i esdevé font i origen, fons et origo, de tot el contingut social i històric. Si considerem que l’individu ha de triar entre l’àngel o la bèstia, entre les seves passions, pulsions, opinions, gustos … o bé la virtut, la veritat, el bé … avui la tria correspon a l’individu mateix i no a l’educació o al control social. I és tasca personal pròpia esdevenir persona.
El liberalisme ha sabut presentar-se com a garant i impulsor d’aquest procés cultural d’individualització. D’aquí el seu èxit. Però també el seu fracàs en no saber proporcionar les bases materials que permetin realment la realització de l’individu.
Per contra les idees socialistes no han sabut lligar-se plenament a aquest procés cultural i, en certa mesura, han quedat estrangeres. Paradoxalment, per establir les condicions materials d’una llibertat real, algunes propostes socialistes han sacrificat l’individualització.
Sabran les noves propostes de canvi superar aquests dèficits?. A casa nostra, sabrà l’independentisme proposar un projecte superador d’aquests dèficits?. Sabrà la nova República Catalana superar aquests dèficits?. Fins a on ha d’arribar i no ha d’arribar el mercat? Quin és el nucli dur del liberalisme?.
Si els nostres ciutadans entenen el projecte independentista com a impulsor formal i material (les condicions materials que fan possible una major llibertat individual per construir la pròpia persona) d’aquest procés cultural d’individualizació, tindrà a favor tota la pressió de la cultura.