ambFilosofia

Poder respondre aquesta pregunta requereix algunes anàlisis. En primer lloc de la base electoral de CSQP i ECP (En Comú Podem).

ECP i CSQP, des del punt de vista de la seva base electoral són dues coses molt diferents. Ho podem veure comparant els quadres de les eleccions del 27S i del 20D:

27S:

20D:

 CSQP tenia només vot espanyolista d’esquerres. ECP ha conservat part d’aquest vot; però es fonamenta en el vot catalanista i d’esquerres.

Aquest diferència és significativa i ens porta a la segona qüestió: preguntar-nos, d’una manera general, què podrien expressar aquests resultats respecte a la voluntat d’aquest sector, majoritari a Catalunya, catalanista i d’esquerres. Resulta força clar. A Catalunya vol que s’inicii el procés de sobirania real, unilateral i ho ha expressat votant CUP i JxS. Respecte a Espanya vol una sortida negociada a través d’un referèndum i ho ha expressat votant ECP. I en ambdos casos vol polítiques que posin fi a les polítiques neoliberals d’austeritat.

Si això és així i suposant un gir social en l’oferta de JxSí, aleshores, paradoxalment, és precisament no acceptar l’oferta de JxS allò que consolida els resultats de ECP, ja que d’una manera real i fins a unes noves eleccions de resultats incerts, només queda la seva opció. I per contra, acceptar l’oferta de JxS, és dir, obrir el procés de sobirania, consolida els resultats de la CUP, ja que en la mesura que l’oferta de referèndum no es materialitza, només queda la seva opció, i CSQP haurà de decidir entre sobirania i unionisme, i si tria no materialitzar la sobirania, des d’un punt de vista de la base social, no tindrem ECP sinó CSQP i perdrà el suport que ara ha obtingut ECP el 20D.

Si això és així, donar forma a aquesta Voluntat General (Rousseau) demana iniciar el procés de sobirania amb un acord de CUP i JxS obert a CSQP amb clar contingut social i al mateix temps mantenir oberta la demanda de realització d’un referèndum d’autodetermianció.