ambFilosofia

Ara toca passar revista de les previsions-hipòtesis que s’han fet en aquest blog. Podeu mirar Petites aportacions a una proposta d’acord entre la CUP i JxSí..

Primer de tot, dir que evidentment el marc del moviment democràtic per la sobirania, el procés, és el que mou l’escenari polític.

Resultar clar que la confusió del joc que s’estava jugant, interpretant-lo com el del gallina, i jugar-lo com a suma 0 han estat alguns dels errors claus que ens han portat fins a la difícil cruïlla final. Finalment però CDC i CUP impulsats per l’ANC han jugat el joc real on es trobaven: la guerra dels sexes, i finalment l’han jugat no dés d’una estratègia de suma 0, sinó dés d’una estratègia col·laborativa on els guanys conjunts sumen més de 0.

Tanmateix la solució ha esta una solució dins l’estratègia col·laborativa, però no la que proposàvem a Petites aportacions a una proposta d’acord entre la CUP i JxSí. Nosaltres dèiem: un vol anar junts al teatre, l’altra junts a la boxa, la solució ha de passar per anar primer junts al teatre (investir Mas) i anar després junts a la boxa (Pla de xoc). La solució ingeniosa trobada no ha estat aquesta, ha estat anar junts a una exposició sobre la boxa.

És a dir, les concessions mútues no han estat sobre el que volia l’altre sinó sobre el que no volia. Cadascú accepta eliminar allò que més molesta a l’altre. Què és el que més molesta a la CUP? Artur Mas, en la mesura que l’etiqueta de pretesament representant de les retallades, les manipulacions del procés i amic de corruptes podia destruir el seu capital polític. Passem a Mas (CDC), aquí és on la nostra ignorància d’espectador queda més de manifest i on fallem. Què és el que més molesta a Mas (CDC), què li fa més por? Haver-se d’enfrontar al unionisme i als poders de l’Estat amb un govern dèbil, inestable que no et permeti fer front als atacs que vindran.

Solució: accepto la retirada de Mas, però has d’acceptar eliminar la inestabilitat i, per tant, incorporar-te d’alguna manera al govern i compartir les decisions.

Confesso la meva admiració, sempre m’havia mirat, dins l’estratègia col·laborativa en la guerra dels sexes, barreges dels gustos de cadascú; però aquí el senyor Mas (suposo) és capaç d’aprofundir en el joc, adonar-se de les relacions lògiques implicades, i proposar unes concessions mútues sobre la base no dels gustos, sinó dels disgustos. I la CUP la capacitat de entendre-ho de manera immediata. Saviesa per ambdues bandes. Chapeau!

El gran punt fort del senyor Mas, en les diverses cruïlles, ha demostrat ser la seva capacitat de pensament dialèctic. El punt fort de la CUP ha demostrat ser la força del debat interior i avançar en el difícil joc entre ètica de la convicció i ètica de la responsabilitat. Vegeu Les dificultats en les negociacions entre JxSí i la CUP són objectives i no deriven d’una mala fe dels seus actors.

Felicitem-nos!