ambFilosofia

Deixeu-me començar agafant-me a la filosofia de Plató per fer la reflexió d’avui: CDC i la CUP han fet una anàlisi errònia de la situació d’interacció: Eh CUP!! eh CDC!! que no ens trobem en el dilema del gallina. Per superar la situació de guerra dels sexes entre CDC i la CUP cal avui que l’ànima(amb racionalitat pròpia) del sentiment, la virtut de la qual és la valentia (i el vici la covardia), es posi al servei de la raó, que ha de ser capaç de conduir en equilibri les nostres vides.

Primer faré una proposta en aquest sentit, però segurament més enllà de les possibilitats dels homes de la caverna: Amb homes de la caverna el procés cap a la independència fracassarà.

Si volem una solució estrictament racional de la negociació, que d’acord amb la CUP durarà fins a les 24h del dia final, podem demanar a un professor o consell de professors experts en teoria de jocs, que n’hi ha al nostre país, que ens estableixin l’equilibri de Nash (el pacte racional-just donada la força de cadascú) per l’estructura d’interrelació entre els jugadors. Els jugadors accepten sotmetre’s a aquest veredicte de la raó. Seria un bon exemple de la superació del segrest de la política per la passió (vegeu: Denis de Rougemeont – «L’amour et l’Occident»).

Anem, segonament, a una proposta igualment, o més, difícil, però més assequible pels homes de la caverna. Primer cal reconèixer per ambdues parts l’error d’interpretació: no ens trobem en el dilema del gallina sinó en la guerra dels sexes, i en una guerra dels sexes mol avançada en l’estratègia egoista de suma 0. A aquestes alçades, la relació de parella s’ha deteriorat molt fins el punt que potser ja prefereixen el trencament. La guerra dels sexes no és un joc de suma 0, hi ha la possibilitat de col·laboració en què tots dos jugadors obtenen més de 0.

Si la parella vol recomposar la situació, primer de tot, tots dos s’han de demanar perdó pel mal que s’hagin pogut fer, entenent que cadascú s’ha vist empresonat per una situació molt i molt complexa, Les dificultats en les negociacions entre JxSí i la CUP són objectives i no deriven d’una mala fe dels seus actors.. A continuació cal acceptar el desig de l’altre, cap d’ells pot imposar les seves preferències a l’altre que ha d’acceptar encara que no les comparteixi. Cadascú s’ha de dir: Podem trobar un punt d’equilibri on accepto les teves preferències a canvi que tu acceptis les meves. Quines són doncs les preferències de l’altre?.

JxSí vol l’investidura de Mas, la CUP ho ha d’acceptar. La CUP vol la garantia que CDC no acabarà traint i instrumentalitzant el procés i que abandona l’atac neoliberal contra l’estat del benestar (un pla de xoc de veritat). JxSí ha de donar aquestes garanties. Cap dels docs jugadors fins ara ha fet concessions serioses (i doloroses per ell) en aquests sentits (vegeu també l’article de Paluzie sobre el pla de xoc).

Ara mateix, la CUP, en la quietud de la seva consciència, ha de proposar l’acceptació del candidat de JxSí. JxSí ha de proposar com a primer debat del Parlament la discussió d’un nou Pla de xoc on votarà a favor del Pla que proposin les forces d’esquerra CUP, CSQEP i ERC (vegeu Santiago Sobrequés – «Societat i estructura política de la Girona medieval»,  pàg. 107).