El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 18 de maig de 2018

«Zasca», no, si us plau

Us deixo els brins espigolats aquesta setmana:

1. Tres piulets d’urgència sobre el català del president

2. Un «chiringuito» als isquiotibials

3. N’hi ha que contemplen sense miraments:

4. I si procuréssim de mirar de provar de no intentar tant?

5. Què fèiem quan no «implementàvem»?

6. «Zasca», no, si us plau!

7. Determinants, «a presó»

8. A tot arreu tenen BeC les oques

9. No «em foteu dels nervis» que se m’encén la sang

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

  2. Haig de dir que el meu català no és, ni de bon tros, exemplar però, això sí, faig el que puc per millorar-lo. El que em treu de polleguera és aquesta moda de parlar mig en català, mig en castellà, no em refereixo als castellanismes, ni a les construccions castellanes traduïdes mecànicament, ni a les frases fetes i refranys castellans, em vull referir a la inclusió continuada sense cap necessitat comunicativa ni estètica d’expressions castellanes que converteixen la llengua en un “patois” infinitament més fastigós -i perillós, crec- que el “catanyol” que parlem la majoria dels barcelonins. He preguntat a algunes persones que parlen així, molts d’ells amb el català com a llengua materna, fins i tot en conec un parell que són independentistes ! el perquè ho fan. No m’han respost res intel·ligible, senzillament, se’ls ha encomanat la moda i la segueixen de manera inconscient. Davant la sospita d’una conxorxa, d’una conspiració, per a destruir l’idioma escampant aquesta moda, he volgut esbrinar si hi ha locutors o periodistes que s’hi dediquen de manera especial, sense cap resultat. Penso que, actualment, aquesta moda és l’amenaça més gran per a la nostra llengua, molt més que l’acció dels partits que treballen obertament per a la destrucció del nostre idioma.

    Respon

  3. A tot arreu couen faves (i, a casa meua, a calderades)
    Me fa emprenyar. Me fa arbolar
    Implementar = posar en marxa
    MASTEGOT = hòstia (clatellot, clatellada no és a la cara, sinò pel darrere)
    MOC és contrarestar, humiliar verbalment lo que ha dit un altre, o deixar-lo en evidència

    Es pot publicar, si voleu.

    Respon

  5. Bon dia,
    justament comentava amb un amic, fa pocs dies, pel que fa a “l’ú d’octubre” que havia llegit que era incorrecte i la seva resposta era que és una expressió correcta, i a més hi afegia l’entrada corresponent del DGLC, on el defineix com a ordinal:

    u
    [forma reduïda i substantivada de un]
    1 1 adj i m i f Numeral ordinal amb què hom designa el primer terme d’una sèrie numerada; primer. El quilòmetre u. L’u de gener. La u de la classe.

    Respon

  13. “No en digueu «zasca», si us plau. Digueu-ne BUFETADA, GALTADA, BUFA, CLECA, CLATELLOT, BESCOLLADA, CLATELLADA, CALBOT, PINYA, BOLET, PLANTOFADA, MASTEGOT, VENTALLOT, CASTANYA, GALETA, MOC, MIQUEL…”

    Justament no parles del flist-flast, que és la traducció que he llegit del zasca en algun diccionari de barbarismes, i el recullen el GDCL i el DIEC2. Què en penses? Hi ha algú que ho diga? O està condemnat a l’extinció?

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brins per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent