Memorandum

Jaume Vall

Paradoxes (3)

Per què des de l’estat espanyol  s’entesten a pronosticar la decadència de Catalunya fora de Espanya, i la realitat s’entesta a portar-los la contrària?
(Penso en les pensions, en Mobile World Congress, en Ferrari a PortAventura,en Amazo al Llobregat, en Apple a Plaça Catalunya, en H&M) ( y en la negativa de Iberdrola a voler invertir més a Espanya)

Per què hem de els catalans hem de suportar invectives en nom de la llibertat d’expressió o de la unitat de la pàtria, (penso en 13tve, Intereconomia, RoucoVarela, o Rosa Díez) ,  que si les emetíssim nosaltres, en nom de la democràcia i de la llibertat d’expressió es fan insuportables pels espanyols?(Penso en Oleguer Preses, en Daniel Fernández, en Toni Albà, en Carme Forcadell)
<El proper post editaré una llista de cites de ” l’altre costat”. Algunes fan posar els pèls de punta.>

Per qué  costa tant de fugir de les idees preconcebudes i dels tòpics, encara que la realitat els desmenteixi?

a)Si les expectatives electorals no són favorables: “l’enquesta important és el dia de les eleccions”

b)Si un mateix està en minoria, i l’adversari actúa sense pactar : “es falta trobar diàleg, el rival imposa les seves majories.”

c)Si un mateix està en majoria, i l’adversari no és important : “tenim el mandat de actuar segons la voluntat  del poble.”

Aquesta manera de justificar és un insult a la intel·ligència del ciutadà.

Avui al Matí de CatRadio:
Pere Navarro. ” El  President Mas no em demana de parlar amb ell”
Mónica Terribas: ” Però vostè també podria demanar-li a ell”
Pere Navarro: “Escolti ell és el President. Té el meu mòbil. I jo sóc el cap de l’oposició, i tinc propostes de diàleg per fer-li. Que em truqui.”

M’ho sembla a mi o  la classe política,-en uns casos més que en d’altres-, té un cert autisme onanista: Es redacten una sèrie de proclames, i van repetint-les, sigui quina sigui la pregunta o la rèplica. Entre un dels llocs comuns és que el propi partit es preocupa del que importa als ciutadans, i els partits rivals, no.   (Osti !, ja ho constatem, ja)
Tenen el seu guió, i no saben improvisar. Diuen coses que sonen bé, però que no s’ajusten a la realitat. 
Pere Navarro: “No em sento sol, sinó molt acompanyat. Som un partit catalanista,federalista, d’esquerres.  Y ERC potser  és republicà, independentista, però no és d’esquerres. Perquè vota amb CiU”
Que ens prenen per estúpids??!!

Margallo: “Es momento de dejar el rosario de improperios y empezar a dialogar sobre números y hechos ciertos.”
Que vol dir que fins ara la tàctica era  “no diàleg, i només improperis”?
Que ens prenen per imbècils??!!

La paradoxa: Quan més correcte vol resultar  el discurs i més  utilitza grans paraules de valors universals,  més innocu i sovint fals acostuma a ser.  Sobre tot si no va acompanyat d’alguna concreció.
Per contra, una declaració més detallista, quantificable, fins i tot més descordada, pot resultar menys agradable a l’oïda, però probablement serà més certa.
És la meva opinió.

(Notícia recent: El diari ABC demana la prohibició de les activitats de l’ANC,  en concret s’atreveix a  sol·licitar la “dissolució immediata d’aquest entramat que ja té data i procediment per a subvertir l’ordre constitucional.’)

La paradoxa: Són les mateixes veus que quan ETA estava activa, reclamava que primer deixés de matar, que en pau es podia parlar de tot. Bé doncs, a Catalunya sempre s’ha viscut en pau, i pel que sembla no es pot parlar de tot, ni es pot legislar sobre tot, pacíficament i democràtica. O el Parlament no és sobirà? Si la majoria dels nostres representants decideixen una llei o una actuació que no vulnera els drets humans, qui els pot rectificar? Només un altre Parlament elegit, i que tingui una altra majoria. Ningú més.

I ara, unes entrades noves, que destensin una mica:

Dicciorari:
Bastard :  Arribes fora d’hora per reconèixer la paternitat del nascut. (gentilesa de Fonalleras a CatRadio)

Crimmea :  Crim consistent en pixar fora de test , barrejant el procés de Crimea, amb d’altres com el català, on no hi ha cap crim.

Dignicat:  A Catalunya,  sentit d’estimació cap els valors ètics que una persona o una societat  lliures  tenen.

Premissa:  Trofeu  saludable que es dóna al cristia que observa els preceptes reals de l’esglèsia, no els  d’en Rouco.

Rotonta: Rodona per modular el trànsit que no entèn la seva funció i ho complica tot.

Tito,toca TikiTaka;Tata Martino, no, toca teca:  El Barça ara, que jugui més directe i guanyi!!

 



  1. Es un intent maldestre de evitar les fuites de un vaixell que s´enfonse…no tenen discurs politic…ni ara ni mai abans…sempre han fet servir l´intriga, les mentires i la força bruta contra Catalunya, perque de sempre saben que no poden competir amb raons. La historia ho demostre.

Respon a manel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent