Memorandum

Jaume Vall

Paradoxes (3)

Per què des de l’estat espanyol  s’entesten a pronosticar la decadència de Catalunya fora de Espanya, i la realitat s’entesta a portar-los la contrària?
(Penso en les pensions, en Mobile World Congress, en Ferrari a PortAventura,en Amazo al Llobregat, en Apple a Plaça Catalunya, en H&M) ( y en la negativa de Iberdrola a voler invertir més a Espanya)

Per què hem de els catalans hem de suportar invectives en nom de la llibertat d’expressió o de la unitat de la pàtria, (penso en 13tve, Intereconomia, RoucoVarela, o Rosa Díez) ,  que si les emetíssim nosaltres, en nom de la democràcia i de la llibertat d’expressió es fan insuportables pels espanyols?(Penso en Oleguer Preses, en Daniel Fernández, en Toni Albà, en Carme Forcadell)
<El proper post editaré una llista de cites de ” l’altre costat”. Algunes fan posar els pèls de punta.>

Per qué  costa tant de fugir de les idees preconcebudes i dels tòpics, encara que la realitat els desmenteixi?

a)Si les expectatives electorals no són favorables: “l’enquesta important és el dia de les eleccions”

b)Si un mateix està en minoria, i l’adversari actúa sense pactar : “es falta trobar diàleg, el rival imposa les seves majories.”

c)Si un mateix està en majoria, i l’adversari no és important : “tenim el mandat de actuar segons la voluntat  del poble.”

Aquesta manera de justificar és un insult a la intel·ligència del ciutadà.

Avui al Matí de CatRadio:
Pere Navarro. ” El  President Mas no em demana de parlar amb ell”
Mónica Terribas: ” Però vostè també podria demanar-li a ell”
Pere Navarro: “Escolti ell és el President. Té el meu mòbil. I jo sóc el cap de l’oposició, i tinc propostes de diàleg per fer-li. Que em truqui.”

M’ho sembla a mi o  la classe política,-en uns casos més que en d’altres-, té un cert autisme onanista: Es redacten una sèrie de proclames, i van repetint-les, sigui quina sigui la pregunta o la rèplica. Entre un dels llocs comuns és que el propi partit es preocupa del que importa als ciutadans, i els partits rivals, no.   (Osti !, ja ho constatem, ja)
Tenen el seu guió, i no saben improvisar. Diuen coses que sonen bé, però que no s’ajusten a la realitat. 
Pere Navarro: “No em sento sol, sinó molt acompanyat. Som un partit catalanista,federalista, d’esquerres.  Y ERC potser  és republicà, independentista, però no és d’esquerres. Perquè vota amb CiU”
Que ens prenen per estúpids??!!

Margallo: “Es momento de dejar el rosario de improperios y empezar a dialogar sobre números y hechos ciertos.”
Que vol dir que fins ara la tàctica era  “no diàleg, i només improperis”?
Que ens prenen per imbècils??!!

La paradoxa: Quan més correcte vol resultar  el discurs i més  utilitza grans paraules de valors universals,  més innocu i sovint fals acostuma a ser.  Sobre tot si no va acompanyat d’alguna concreció.
Per contra, una declaració més detallista, quantificable, fins i tot més descordada, pot resultar menys agradable a l’oïda, però probablement serà més certa.
És la meva opinió.

(Notícia recent: El diari ABC demana la prohibició de les activitats de l’ANC,  en concret s’atreveix a  sol·licitar la “dissolució immediata d’aquest entramat que ja té data i procediment per a subvertir l’ordre constitucional.’)

La paradoxa: Són les mateixes veus que quan ETA estava activa, reclamava que primer deixés de matar, que en pau es podia parlar de tot. Bé doncs, a Catalunya sempre s’ha viscut en pau, i pel que sembla no es pot parlar de tot, ni es pot legislar sobre tot, pacíficament i democràtica. O el Parlament no és sobirà? Si la majoria dels nostres representants decideixen una llei o una actuació que no vulnera els drets humans, qui els pot rectificar? Només un altre Parlament elegit, i que tingui una altra majoria. Ningú més.

I ara, unes entrades noves, que destensin una mica:

Dicciorari:
Bastard :  Arribes fora d’hora per reconèixer la paternitat del nascut. (gentilesa de Fonalleras a CatRadio)

Crimmea :  Crim consistent en pixar fora de test , barrejant el procés de Crimea, amb d’altres com el català, on no hi ha cap crim.

Dignicat:  A Catalunya,  sentit d’estimació cap els valors ètics que una persona o una societat  lliures  tenen.

Premissa:  Trofeu  saludable que es dóna al cristia que observa els preceptes reals de l’esglèsia, no els  d’en Rouco.

Rotonta: Rodona per modular el trànsit que no entèn la seva funció i ho complica tot.

Tito,toca TikiTaka;Tata Martino, no, toca teca:  El Barça ara, que jugui més directe i guanyi!!

 



  1. Es un intent maldestre de evitar les fuites de un vaixell que s´enfonse…no tenen discurs politic…ni ara ni mai abans…sempre han fet servir l´intriga, les mentires i la força bruta contra Catalunya, perque de sempre saben que no poden competir amb raons. La historia ho demostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent