EL FIGATELL, DELÍCIA VALENCIANA

Es diu que ve de la Grècia clàssica, i és cert que el figatell valencià s’ asembla molt a les sheftalia de Xipre: una de les glòries de la cultura del porc.

FIGATELLS I FIGATELLI
“Hay en el mediterráneo una linea de parentesco que une la shiftalia chipriota, los figatell(sic)valencianos y los figatelli corsos”,escriu l’ excel.lent crític gastronòmic Antonio Vergara – a l’ Anuario Gastronómico de la Comunidad Valenciana, citant Oscar Caballero- altrament una guia molt remarcable. A tota la Mediterrània- i fins més enllà-, en efecte, hi trobem una gran similitud de preparacions i plats, amb el mateix nom o sense. Sense el mateix nom, a Catalunya i a Occitània hi ha preparacions similars- les coquetes de carn, crépinettes, etc., a vegades embolicades amb tela de sagí (peritoneu del porc,oment, tel, “davantal de les pageses”- a la meva comarca-.). Els actuals figatells valencians, els antics frigatells mallorquins, en efecte, s’ asssemblen a les sheftalia de Xipre, on hi és un plat molt popular- que  en un temps que vaig estar a l´illa jo acostumava a menjar en una taverna de la plaça del mercat, a Nicòsia, la dividida-. No és exacte que el figatell valencià, tot i que s’ hi assembla; hi ha documents grecs clàssics que suggereixen que aquesta confecció ja era coneguda en aquell temps, amb l´us de l´oment. En canvi, malgrat el que afirma el saberut gurmet Óscar Caballero, i reafirma Antonio Vergara, els figatells valencians no tenen res a veure  amb els figatellu corsos. Aquests, en realitat, són  unes botifarres negres o de sang primes que contenen fetge, oment (tel de sagí) i cansalada, generalment amanits amb all i que es fan fumar i assecar i, per tant, es mengen al cap d’ un temps, com una botifarra. Res a veure, doncs, amb el figatell valencià, que és un producte fresc, de la família de la coqueta de carn, tastet, pilotes amb tel de sagí,  etc. i altres elaboracions del dia de matar porc- tal com hem dit- pròpies dels Països Catalans. El figatellu cors, en canvi (i sense que tingui la mateixa finor) més aviat s’ assembla a la botifarra de fetge, un deliciós embotit propi d’ algunes comarques catalanes (sense sang), com l’ Empordà,la Garrotxa, el Ripollès o el Pla de l’ Estany.Cal dir que, feliçment, mols carnissers valencians elaboren figatells:, que a mi m’ encanten: no fa molt, coincidint amb una xerrada que vaig fer a ca Fuster, a Sueca, en vaig poder a tornar degustar. També se’n fan a Calp i a la seva zona, i n’ hi ha al restaurant Ca la Iaia de Moraira. 
Per saber-ne més:Jaume Fàbrega: El gran llibre de la cuina de les àvies, Barcelona, RBA-La Magrana, 2005.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *