Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
El dia 1 de febrer -és a dir, ahir- va fer 3 anys que vaig obrir aquest bloc. I igual que vaig fer en el primer aniversari, i en el segon, encapçalo el post amb una foto del meu aniversari -en aquest cas, el tercer, quan llavors era un 26 febrer del 1988…-. Ara, doncs, estic content de la decisió presa fa tres anys, d’engegar aquest espai. Un lloc on, a més d’escriure-hi, m’ho passo bé.
El més gran canvi viscut aquest any ha estat l’obtenció del domini www.isaacperaire.cat que permet accedir-hi més fàcilment. En aquest període, també hem vist alegrement augmentada la comunitat blocaire lluçanesa (una mica aturada últimament). Uns tres anys de bloc que han transcorregut en paral·lel a les mil i una coses que han succeït al meu voltant.
Des de l’Alguer, de Barcelona, de La Seu, de Berlín, de Prats… escrivint de festes, de gegants, de plens, de política, de cançons, de qüestions més personals i familiars, de coses sense solta ni volta… de moment bons, de moments dolents… rebent comentaris agradables, de comentaris que no ho són tant… (segueix…)
PD: Els de la foto, per qui no ens conegui, som l’Íngrid, el Dídac, l’Abel i jo, el de darrere de tot.
En fi, tres anys escrivint en aquest espai que, espero, seguiré escrivint i aportant la meva opinió i visió del què em passa pel cap, o com dèia aquell, també per les vísceres. També, us animo a seguir llegint-lo, a aportar-hi idees i arguments.
El primer post: Començant…
El més comentat: Aprendre a ensenyar. (gent collonuda, gràcies!!!!!!!!!!!)
Els deu més llegits:
Apa, doncs au, com si no hagués passat res, han passat TRES anys… Moltes gràcies per llegir-ho!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em vas al darrere en el temps i m’avances en quantitats, com ha de ser. Vinga, una abraçada i a seguir creixent!!!!
Segueix així, jo continuaré passant.
Kuidet
P.D: aquest foto brutal !!!!!!!
Com més anys escriguis, més anys t’anirem llegint.
Per molts anys ^^
Molts d’anys Isaac!
Tres anys i segur que el continuarem llegint molts més 😉
Per cert, vaig llegir “Una dona va al metge”: magnífic! estava totalment enganxada! Gràcies per les recomanacions =)
Records.
Moltes felicitats, ja en son 3 i els que han de quedar!, continua axis!!!!
dir que felicitats, que ja són 3 anys i 1 dia!!!!! Però això… ho deixarem per més tard!!!! XD
Una gran quantitat de coses ens has explicat durant aquest temps, t’ho agraeixo, i espero que continuis així, amb aquesta empenta!!
Petonets
3 anys i 3 i 3 i 3… mes k en faras!
Segueix aixi!
Felisitats Isaac.
ja ja ja ja, ja t’ho he dit que no podia parar de RIURE…. MOLTES FELICITATS, MOLTES MOLTISIMES…. Jo no tinc blog i no me’l penso fer, però cq de tant en tant rebo les teves notificacions doncs ja estic al cas de tot… jaja
Que segueixis igual que sempre, que t’he de dir que no t’hagi dit, o que t’he de dir que no sàpigues???… Bé, sempre em queda dir-t’he que ETS EL NOI MÉS REBEL DE L’OPOSICIÓ… je je… .
Ara, a la foto, MOLT BOOOOONA, MOOOOOOOLT…. Eren bones les madelenes??? i clar tú ben possadet per la foto, tot quietet però l’Abel… ja en tramava una amb el Didac a mi no me la fot… ja ja….
UN PETONAS
Felicitats i endavant!
aveureee.. que ti puc posar.. doncs que
NO em facis pillar quan em toca lenric.. xD
pero un altre dia si anem a fe la ” cervesa” xD
iii que encara estic esperan a que em regalis el mobil..
pero clar… un dia et mangare el teu.. ^^
jejeje
un petunet guapu!
Doncs res, ara que ja ets un blocaire amb triennis (bé, amb trienni, en singular), només em queda recordar-te aquella frasse de l’Oscar Wilde: Per escriure només calen dues coses: tenir alguna a dir i fer-ho.
Ja saps que ets el Mowgli del meu zoo particular!!!
Apa, a cuidar-se, que hem d’anar més lluny!!!