El segon amenaça, com un pinxo de mala mort, el president o qui sigui que gosi de demanar el parer al poble, no fos cas que aquest s’expressés contra “la continuïtat històrica de la nació espanyola”. Hi ha coses que es veu que estan per sobre de la voluntat popular. El gran demòcrata!
El tercer, l’home brillant, d’una brillantor entelada pel fanatisme jacobí, també amenaça i diu que cal “aplicar la llei”. I és matrícula d’honor en cinisme: solament es pot decidir sobre el que a mi em sembli; o és que t’havies descuidat de qui hi mana, aquí? Violència vestida amb roba fina.
I la quarta, que diu que el model lingüístic escolar que s’ha d’imitar és el francès: ja som al cap del carrer! Ves que no li agradi el “symbole”, el petit objecte sàdic que s’anaven passant els infants sorpresos parlant “patuès”, de manera que es castigava qui el tenia al final de les classes. Ara ja no el fan servir: fora dels guetos, cap infant ja no parla espontàniament occità, bretó o català. Aquesta dona vol que el nostre món desaparegui, així de simple i de cruel.