GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

A la Unió Soviètica, que era la versió comunista de l’Imperi rus, el nombre de llengües que es feien servir com a vehiculars de l’ensenyament va anar minvant amb el pas dels anys en favor de la russa, que va anar esdevenint com més anava més el principal instrument lingüístic de l’ensenyança dels minyons. La data clau en aquest procés de russificació de l’escola fou 1958, any de la reforma escolar promoguda pel govern de Nikita Khrusxov. La clau de volta d’aquesta reforma va ser el principi de la tria de la llengua de la instrucció primària per part dels pares, que sovint escollien el rus, el qual, evidentment, ja era l’idioma que el poder soviètic afavoria.

L’altre dia, segons VilaWeb, “el ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, va advertir […] que el govern espanyol tindria una actitud vigilant però també ‘propositiva’, per a assegurar el respecte del dret dels pares a escollir la llengua vehicular en l’ensenyament a les comunitats autònomes on hi ha dues llengües oficials. Sense esmentar directament Catalunya, Wert va afirmar que ja hi havia ‘jurisprudència constitucional sobre aquesta qüestió i jurisprudència ordinària en cas d’infringir el mandat constitucional que autoritza la llibertat de ser educat en la llengua que elegeixin els pares.’ ‘No es pensin que és un tema que deixarem de banda, de cap manera’, va amenaçar des del Congrés espanyol.”

No el deixen de banda, el tema, no: mai i enlloc.