GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Sento un anunci de la Plataforma per la Llengua -feu-vos-en socis!- i veig que hi defensen la presència del català als passaports amb l’argument, entre d’altres, que llengües com el feroès o el romanx, amb només un grapat de milers de parlants, sí que hi surten. És un argument que es fa servir sovint -la Plataforma i molta altra gent- per defensar l’ús del català ací i allà. La diferència de nombre de parlants de vegades és molt grossa i la comparació causa impacte. Però l’argument és espuri.

Quan algú es demana, per exemple, que com pot ser que el maltès, que no arriba a 400.000 parlants, sigui idioma oficial de la Unió Europea i el català, amb no sé quants milions, no ho sigui, ens transmet la idea que el català val més que no pas el maltès; que, si el català tingués només 100.000 parlants, encara s’entendria que no fos oficial, oi? En definitiva, que com més parlants té una llengua, més dret tenen aquests parlants de fer-la servir. I no és pas així: els qui parlen alemany tenen més drets que els qui parlen neerlandès? Els qui parlen castellà més que els qui parlen català?… Però sí és el que ens han dit sempre els imperialistes espanyols!

La dignitat no es mesura.