GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

La batllessa de Sant Pol haurà de tornar a penjar la bandera espanyola al balcó de la casa de la vila, per imperatiu legal i per imposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Quan un estat ha d’obligar a penjar la seva bandera uns seus ciutadans, és que aquest estat, i la idea de país de què és portador, ha fracassat del tot, en el nivell més íntim. La bandera espanyola no és estimada, ni acceptada, ni tolerada, ni tan sols considerada un mal menor, és simplement imposada.

Res de nou sota el sol. Res que no sabéssim, ja. Molts deveu recordar, per exemple, les peripècies de la bandera roja y gualda a la Solsona del batlle Ramon Llumà i el bisbe Antoni Deig.

Però el moment és un altre: les manifestacions de Brussel·les i Ginebra, les tres de Barcelona (de febrer del 2006, desembre del 2007 i juliol del 2010), les consultes sobre la independència, la insubmissió fiscal incipient, l’avenç de les posicions independentistes dins de CDC, ICV i UDC, l’acció -malgrat tots els malgrats- dels partits independentistes (ERC, SI, CUP, Reagrupament), els Municipis per la Independència, l’Assemblea Nacional Catalana -de futur prometedor- i un variat etcètera combinats amb l’agressió sostinguda, i a voltes creixent, a què ens sotmet l’Estat (atacs a la llengua i espoliació fiscal, com sempre, menyspreu a l’Estatut del 2006, i molt més) fan que, lluny les dictadures militars espanyoles, esvaïda la guerra freda i mundialitzat el mercat, la perspectiva sigui una altra.

Vull dir, en definitiva, que ja hi ha indicis seriosos que el vell ordre instaurat per la força de les armes el 1714, i mantingut en essència inalterat d’ençà d’aleshores pel que fa a la qüestió nacional, ha començat a ensorrar-se al Principat de Catalunya sota administració espanyola.

Dos punts negres, per això: que a la resta del país aquest vell ordre continua malauradament ben vigent i que no sabem quina qualitat democràtica tindrà el nostre estat en aquesta Europa i aquest món del segle XXI, dominats pel capitalisme occidental més amoral i per l’indecent capitalisme xinès.