GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Es diu i es repeteix que la monarquia -l’espanyola i les altres- és una institució anacrònica, que es fonamenta en la desigualtat, que s’escapa del veredicte de les urnes, etc. No seré pas jo qui ho negui.

Per mi, una de les claus de la cosa és el fet de no anar a la guerra. Els reis medievals eren uns dèspotes i la guerra és una barbaritat, d’acord. Però almenys, a les batalles de l’edat mitjana, els reis hi anaven i hi morien.

Ricard Cor de Lleó el feriren mortalment a Chasluç (Llemosí, Occitània) el 1199; Pere el Catòlic és ben sabut que va morir a Muret el 1213; Jaume el Conqueridor hauria pogut morir de resultes de la ferida que va rebre al setge de València el 1238, i de casos així en trobaríem molts més.

Aquests monarques, com a mínim, no tenien la santa barra d’enviar la gent a morir mentre ells es quedaven calentonets a palau. El dia que van decidir això, quedar-se calentonets a palau, es va acabar qualsevol mena de legitimitat de la monarquia.

I ara que me n’adono, això també deu valer per als presidents de república, oi? I per als qui es permeten de rebaixar-te el sou o de retallar-te els serveis des de la pròpia opulència, oi?