La bandera estelada, quan el triomf ja s’haurà assolit i, doncs, perdrà el caràcter de bandera de lluita que té avui dia, es podria fer servir perfectament, si es creu convenient que tinguin una bandera distinta, per a les forces armades, ja que, alguna forma d’exèrcit, bé l’haurem de tenir, malgrat que tants segles sense sobirania ens n’hagin desavesat.
Les banderes de les actuals comunitats autònomes valenciana i balear, tot i que molts les deveu veure -amb raó- com a símbols imposats per separar-nos, les podem fer nostres, tenint en compte l’arrelament més o menys gran que ja han aconseguit, perquè serveixin per solucionar el problema de trobar una senyera per a cadascun dels estats federats diferent de la nacional, la simple quadribarrada, a la qual, ara, ja no s’oposarien, sinó que la complementarien.
Naturalment, se’ns planteja una darrera qüestió: si la bandera de la franja blava serà la de l’Estat valencià i la del castell, la del balear, quina s’haurà d’adoptar per al Principat? Potser no caldria altra cosa que recuperar la de sant Jordi, símbol nacional important i l’antiga del país abans que s’adoptessin els quatre pals del casal de Barcelona, però, per coherència simbòlica i estètica amb la dels altres estats, es podrien combinar els pals amb la creu de sant Jordi, combinació que, amb variants, ja existeix als escuts de Barcelona, Cerdanya, Manresa, Vic, Igualada, etc., i que en el passat ja s’havia utilitzat de vegades per representar el Principat.
PD: Amb gran alegria he descobert més tard que Armand de Fluvià havia fet ja fa temps una proposta molt semblant a la meva (http://www.armanddefluvia.com/articulos/detalle/31).