GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Sembla evident que, per antecedents històrics i encara més per tradició política i realitat social actual, la nostra república serà un estat federal; tan asimètric com calgui, però federal i no pas confederal, perquè les confederacions serveixen per unir nacions, no parts d’un mateix cos nacional com és el nostre cas.

També es veu clar que d’estats federats n’hi haurà tres: les Illes Balears, el País Valencià i el Principat, amb capital, respectivament, a Palma, València i Barcelona. Hi ha una sèrie de qüestions, referides a la capital federal i a l’estructura interna de cada estat, que caldrà discutir, per això. No és pas aquest el lloc per parlar-ne, però sí que, almenys, les podem enumerar.

a) ¿Tortosa, la capital de la República, hauria de continuar formant part, administrativament, del Principat o hauria de constituir una demarcació particular, una mena de districte federal?

b) ¿Cadascuna de les illes hauria de formar una simple regió o vegueria o tindria un estatus diferent, amb més competències? La resposta a aquesta pregunta depèn de quines competències es consideri que haurien de tenir les regions que compondran cadascun dels estats.

c) ¿L’actual Catalunya del Nord tindria un estatut especial transitori, tenint en compte que el fet de pertànyer a França l’ha separada en molts aspectes (legislatiu, socioeconòmic, lingüístic) de la resta del país?

d) ¿Les comarques de llengua altra que la catalana s’haurien d’integrar en demarcacions territorials més àmplies, atenent factors econòmics, geogràfics, etc. o, al contrari, haurien de constituir unitats administratives separades (formades per una sola comarca o més) que responguessin fidelment a llur circumstància cultural i lingüística?

e) Si la resposta a la pregunta anterior fos la primera, ¿hi podria haver dues estructures administratives paral·leles, l’una per a afers culturals i lingüístics i l’altra per a la resta d’assumptes? Per exemple, la Vall d’Aran i la Fenolleda podrien constituir, a semblança del que s’esdevé a Bèlgica, una comunitat occitana, a desgrat que formessin part d’unitats administratives diferents.

f) ¿Quina solució es donaria a Cerdanya -i a d’altres casos similars que poguessin sorgir-, comarca que ha demanat -la part meridional, administrada per la Generalitat de Catalunya- de tenir un estatus administratiu diferenciat?