GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Corre pel món que algun personatge desgalleguitzat ha dit que “no habrá nación catalana”. Si us penseu que és una amenaça, aneu ben errats. És una frase per calmar el pànic de la tropa desmoralitzada. Es pensen que dient-ho, no passarà allò que tant temen. És un desig angoixat: “la mama no es morirà mai”.

I tampoc no s’entén gaire el rebombori per les malifetes d’en Wert. Que no us n’adoneu, que ja hi som? Però si és igual, aquesta famosa llei! Pobre home! No s’aplicarà fins al setembre, i aleshores ja només faltaran catorze o quinze mesos perquè el ministre assisteixi, impotent, a l’ensorrament del seu món “rojo y gualda”.

I l’altre homenet, amb les seves trucades (anava a descuidar-me la te) a Madrid… No sé pas si mai hi haurà una plaça Mas o una escola Junqueras (o Herrera o Fernández), però segur que ningú no recordarà un tal… Com es deia? Ah, sí: no-sé-què i Lleida.

I per cert, us imagineu algú al Regne Unit que volgués inhabilitar l’Alex Salmond?

Després del 1640, el 1705 i el 1934, aquest 2012 ha començat la quarta revolta de la Generalitat contra l’Imperi. De tothom dependrà que acabi millor que les altres.