En un país immers en un conflicte nacional com el nostre, que la delegada del Govern espanyol digui que farà complir la llei i que vetllarà perquè en tots els ajuntaments del Principat hi voleï la bandera d’Espanya és normal. Què voleu que faci, la delegada? Que li sigui igual que no es compleixi la llei en una qüestió tan delicada arreu del món com la dels símbols? Que no defensi el projecte nacional espanyol i tant se li’n doni que la normalitat nacional catalana s’imposi a l’espanyola? Si els delegats del Govern espanyol anteriors no s’hi havien ficat era per por d’atiar un conflicte de conseqüències polítiques difícils de preveure. Perquè anar fent en la confusió perpètua ja els anava bé. María de los Llanos de Luna agafa el bou per les banyes. El temps dirà si, des del punt de vista de la seva causa, ha estat valenta o temerària.
El que decep, com sempre, és la reacció dels partits catalans (llevat de SI, que ha estat força clara). Segons El Punt-Avui, tant CiU com el PSC i ERC -d’ICV no se’n sap res- han dit, òbviament amb matisos diversos, que havent-hi els problemes que hi ha -es refereixen a la crisi econòmica- sembla estrany que la delegada es dediqui a aquests afers. ERC, almenys, ha demanat un tracte econòmic millor per a Catalunya, però no ha anat al pinyol de la qüestió. Respostes, doncs, totes de la mena que sempre m’ha irritat més, perquè fugen d’estudi i són covardes.
Vejam, no s’hi val a barrejar peres amb pomes. La crisi econòmica no ens impedeix pas d’ocupar-nos d’altres coses. Afirmar-ho és solament una manera d’eludir el debat. Segurament, si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta una sentència contra la immersió lingüística, algú dirà que no n’hi ha per tant, que l’important és el patiment de les persones sense feina…
Els partits catalans que creuen en Espanya podrien defensar un canvi de la legislació espanyola en sentit liberal per tal que, per exemple, en cada institució hi onegés solament la bandera corresponent (només l’espanyola en els edificis de l’administració estatal, només la catalana en els de la Generalitat i només la municipal als ajuntaments).
Els partits que es proclamen independentistes, sobiranistes o com vulgueu dir-ne haurien de respondre a la delegada, simplement, que no volen que al nostre país hi voleï una bandera estrangera, la bandera de l’estat del qual desitgen sortir.
Però no, solament covardes fugides d’estudi.
