GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Molt sovint el costum i la rutina ens fan oblidar l’origen de les coses. O més aviat ens el fan desar a l’armari: sabem quin és i que hi és, però no hi pensem. I hi ha coses grandioses que tenen un origen concret, concret. De tres paraules, per exemple.

Ahir i abans-d’ahir vam viure l’explosió de Reis. Una manifestació de consumisme desbocat. O un esclat d’il·lusió genuïna. L’alegria infantil. Aquell trencaclosques, aquella nina, aquell rellotge, aquelles pintures, aquell conte, aquell cotxe teledirigit… L’alegria dels grans. Aquell llibre, aquell electrodomèstic, aquell jersei, aquella màquina de fer fotos, aquell mòbil, aquella estada de dos dies, aquells prismàtics… Per a parents i amics, dies de caminar, cercar i remenar. Per a botiguers i firaires, dies de feinada i de calaix -diuen que enguany una mica menys-. Els qui ho celebren i els qui no ho fan. Algun foraster que no ens coneix les tradicions que descobreix bocabadat una cavalcada orientalment majestuosa.

I potser no hi hauria res si no fos perquè Mateu va escriure que els “savis d’Orient”, després d’adorar l’infant, “li oferiren presents”. Ve-t’ho ací: hi ha un fil que uneix directament aquesta frase breu i antiga amb l’ordinador nou des d’on potser em llegiu. I encara hi ha qui diu que els Reis no existeixen!