GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Imposar una bandera, imposar un sentiment, imposar uns mots. I si no dius les seves paraules, et fan callar: Juan Cotino, el president de les Corts valencianes -que havia estat director general de la Policia espanyola quan el ministre de l’Interior era Mayor Oreja- va expulsar de la sala la diputada de Compromís Mònica Oltra perquè aquesta duia posada una samarreta amb un lema de contingut polític que no li feia el pes. I ho deu trobar normal, aquest senyor, això. Si no diuen el que m’agrada sentir, els faig fora. Prosperem: abans, qui no combregava amb el poder, l’afusellaven.

Un altre president, el del Congrés espanyol, Jesús Posada, també es permet d’interrompre Joan Baldoví contínuament. El diputat de Compromís -no els poden veure, els de Compromís, ja ho sap en Morera- s’havia de cenyir al que Posada volia.

Us recordeu de Mr. Smith Goes to Washington (Caballero sin espada a Espanya i Monsieur Smith au Sénat a França)? James Stewart fa un discurs llarguíssim i inacabable en què parla del que li passa pel cap perquè el reglament del Senat dels Estats Units li ho permet. Sort que no hi havia en Posada, patriota constitucional! Perquè la pel·lícula és del 1939.