La Solidaritat Catalana del 1906. I la del 2015?
L’Enciclopèdia Catalana diu que la Solidaritat Catalana, constituïda el 1906, fou el “primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional”.
Que “en formaren part els carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana” i que només “en restaren fora els partits monàrquics centralistes i el republicanisme lerrouxista”. Continua: “Es creà una comissió executiva formada pel republicà Josep Roca i Roca, el carlí Miquel Junyent i el regionalista Francesc Cambó”.
Caram! Carlins tradicionalistes, monàrquics i catòlics (dels d’abans) amb republicans d’esquerres. Déu n’hi do! És cert que hi faltaven els socialistes (i els anarquistes, però aquests per essència no hi podien ser) i que, al cap de dos anys, l’invent se’n va anar en orris perquè els uns eren “dreta regionalista i pactista” i els altres “esquerra nacionalista i republicana”.
Entremig, però, en les eleccions espanyoles del 1907, la Solidaritat Catalana va guanyar 41 dels 44 diputats del Principat, un 67% dels sufragis vàlids.
Avui continuem tenint monàrquics centralistes i republicans lerrouxistes. Però em sembla que uns quants socialistes si que hi podrien entrar, en una nova Solidaritat. Més quan la dreta catalanista finalment ha esdevingut també nacionalista i republicana, perquè vol una república independent.
Aleshores, per què emboliquem tant la troca? L’esquerra catalana actual no pot pactar una llista nacional amb Convergència i amb el president Mas? Que jo sabés, els cordons sanitaris es feien per aïllar els partits feixistes, xenòfobs, etc. És això Convergència? Cal que respongui?
Ah, que Convergència vol aprofitar la situació per sortir-ne reforçada? Sí que ho fa. És legítim. Com tothom. O és que Esquerra Republicana no està intentant per tots els mitjans ser el partit que piloti els primers anys de la naixent República? O és que la CUP no està fent equilibris per no perdre els votants a qui menys toca la fibra l’ideal de llibertat nacional?
Vull votar cantants, metges i futbolistes. Però polítics també. Vull veure en un mateix míting Mas, Junqueras i Fernàndez (o Baños o qui vulguin els militants de la CUP). No s’hi val a dir que som una nació però no acceptar tots els elements que la formen. Si l’esquerra nacional no vol saber mai res de la dreta nacional, és que no s’hi sent vinculada per cap lligam. Per cap. Aleshores, vol dir que la nació no existeix. Però sí que existeix. O és que no sentim tots nostres l’obra de Prat de la Riba i la lluita de Macià? Perdre les eleccions del 27 de setembre és romandre a Espanya i deixar escapar la República catalana per molts anys.
L’emperador va nu.