GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Diu que el president de no sé quins laboratoris catalans ha demanat al Govern espanyol que torni a permetre que la sang es pugui vendre, com passava fins al 1985, i no solament donar, com s’esdevé ara. Diu que ha dit que, d’aquesta manera, els desocupats tindrien uns ingressos extres.

El primer sentiment que un hom té quan sent aquesta mena de declaracions és el d’aversió, aversió cap a una certa gent que, des de les altures econòmiques on viu, gasta un to de menyspreu infinit cap a les persones. Se’n podria anar de vacances amb la Lagarde, aquest senyor. La Lagarde, del Fons Monetari Internacional, la que diu que vivim massa -llevat d’ella, suposo.

Però el cervellet inquiet no deixa de pensar i de saltar de l’una cosa a l’altra, i treuen el nas més les preguntes que no pas les respostes: vendre’s la sang està malament?

Que no es ven (o venia) els cabells, la gent? I ningú no hi veu (o veia) el mal per enlloc, oi? Potser és que la sang és més noble, però això de la “noblesa” fa de mal demostrar. Home, que salvar una vida no pot entrar en el joc de la compravenda, és molt diferent de fer-se fer una perruca! Ah! Però, i tenir un fill, és important i “noble” o no? Perquè hi ha gent que es ven els òvuls o el semen, i no passa res, oi? (La llei prohibeix la venda d’aquests “productes”, però -alerta!- permet que hi hagi una “compensació econòmica” per les molèsties i els desplaçaments.) Quin embolic!

Potser es podria fer que els metges i les metgesses, tots, deixessin de cobrar per la seva feina, perquè fa lleig de cobrar per guarir, no? No deuen ser pas tan mesquins, oi? Que treballin de franc, doncs. I els mestres i les mestres, per què cobren? Que no és preciós d’educar un infant, de veure com creix interiorment gràcies a tu? Això no té preu! Si venc les cordes vocals sóc una soprano, si venc alguna altra part del cos, una meuca. Però és que la segona ho fa per força! I els de les mines ho fan de gust, de vendre’s el vigor i la salut? Què en fem, de l’art? Quin garbuix!

Es pot vendre tot? O només unes quantes coses? I quines no? Eliminem del tot la compravenda i fem un canvi revolucionari? Continuem amb els escarafalls? O no ho són pas, d’escarafalls? Preguntes i preguntes…