GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

A Cornellà de Llobregat s’hi ha mort una nena de set anys. Un incendi l’ha cremada. La seva família es trobava, ja abans de la desgràcia, en una situació econòmica molt difícil. D’incendis d’aquesta mena n’hi ha de tant en tant. Deuen ser accidents inevitables. Però no ho sé, no recordo que n’hi hagi gaires a Sarrià o a Sant Gervasi. És cert o només m’ho sembla, que aquesta mena d’incendis passen sobretot en poblacions dels cinturons industrials, en les barriades perifèriques de les capitals o en els barris antics degradats?

I aquest desequilibri, no el podrem resoldre mai? Hi ha d’haver gent amb més números per morir cremada que d’altra? I qui diu cremada diu tantes altres coses… Els polítics no hi poden fer res? Els banquers no hi poden fer res? Els intel·lectuals no hi poden fer res? Els bisbes no hi poden fer res? Més que no fan, tots plegats? I nosaltres? Nosaltres no hi podem fer res? O és que estem ocupats solament a trobar lloc per passar la Setmana Santa? En un altre apunt parlava de les nostres ablacions: el dolor de les cremades és igual d’intens que el dels talls.