GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Si aconseguim la independència, cosa no gens clara malgrat l’excés d’optimisme que corre en determinats ambients -incloent-hi algun apunt d’aquest bloc-, podria passar que ens trobéssim que:

1) Tinguéssim uns dret socials i laborals escarransits, amb privatització de serveis fins ara públics, precarització de les condicions de treball, etc., tot plegat fruit de la ideologia dels qui controlarien el nou estat. I això, malgrat la fi de l’espoliació econòmica.

2) Amb les mateixes persones i entitats a dalt de tot del poder econòmic (La Caixa, Grup Godó, etc.), no es trenquessin els vincles amb la banca i les multinacionals espanyoles, amb la qual cosa seríem una mena de protectorat econòmic espanyol (i francès, la SNCF, per exemple, ja ha tret el nas per la qüestió de la gestió dels trens de rodalia).

3) El reconeixement internacional de la nova república impliqués la renúncia d’aquesta a la resta de Països Catalans, renúncia no gens dolorosa per a la majoria de la població, que, pel que fa a això, es belluga entre la indiferència i, de vegades i sobretot en el cas del País Valencià, l’hostilitat. És el mateix que passa a Portugal respecte a Galícia o als Països Baixos en relació amb Flandes.

4) La pusil·lanimitat consubstancial amb els catalans contemporanis donés carta de naturalesa al bilingüisme (ja n’hi ha hagut indicis) per allò de “nosaltres no som com ells” o “la diversitat enriqueix”, sense adonar-se que aquest bilingüisme autoimposat, i, doncs, molt més difícil de combatre, precisament continuaria l’obra començada per “ells” i malmetria encara més la diversitat real.

És a dir, que disposaríem de la nostra riquesa i tindríem satisfetes determinades necessitats relacionades amb el reconeixement de la nostra identitat: per exemple, passaport català, seleccions esportives pròpies, etc. -i ja ho sé, que això és molt- en canvi de resignar-nos a una Catalunyeta territorialment reduïda, econòmicament dependent i lingüísticament enverinada. Nacionalment esquifida. O, gràficament, que cambrers que només ens mig entenen continuaran oferint-nos vins de la Rioja; i això quan puguem anar en un restaurant!

Canviar-ho tot perquè res no canviï?