GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Tenim l’espanyolisme extremista reduït al Parlament al vint per cent, si fa no fa, de diputats (menys fóra impossible en la situació actual de conflicte). Tenim el PSC, l’espanyolisme moderat, en una posició com més va més excèntrica i marginal. Tenim com a primera i segona forces polítiques partits d’obediència catalana, tal com sempre havíem volgut. I han pactat entre ells, amb sentit d’estat, perquè Catalunya avanci: CiU no s’ha fet enrere en l’aposta nacional i no ha optat pel PP o el PSC, que ho hauria pogut fer, i ERC, en plena crisi econòmica, ha acceptat, pel bé del país, condicions amb les quals de segur que se sentirà incòmoda. L’esquerra independentista més contundent ha deixat finalment l’extraparlamentarisme a què durant tants anys havia semblat comdemnada i la seva veu arribarà encara més nítidament a la gent. Gairebé dos terços del Parlament, amb ICV, demanen l’exercici del dret d’autodeterminació (i falta veure encara què farà el PSC). I s’actua de debò perquè hi hagi un referèndum el 2014, el referèndum que sempre havíem somiat. D’aquí a menys de vint-i-quatre mesos! Caldrà treballar molt i bé per guanyar-lo, aquest referèndum, però és clar que l’aire fresc torna a circular per la terra, al cap de tres-cents anys.

I d’extrema importància: s’ha de fer arribar tan aviat com sigui possible aquest aire fresc també a les habitacions valencianes, rosselloneses i mallorquines de la casa!