GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Cinc-cents quilòmetres al sud de Barcelona, s’alça la “vila cabdal del Migjorn valencià”, que diu en Coromines. Som al sud del sud, doncs, a propet d’Alacant. En una exposició sobre la història de la ciutat, hi senyoregen quatre banderes amb les quatre barres. Al fil musical de la Fira de Nadal hi sona un grup principatí. Parlem amb el noi del bar, amb els torronaires, intercanviem vocals. Que són bons els torrons! Nosaltres en comprem uns de la casa Laura Colomina Masià. Tant bons com l’orxata que prenem durant l’estiu barceloní al carrer del Parlament, a l’orxateria Sirvent, fundada per xixonencs ja fa dècades. Colomina. Sirvent. Masià. Els rètols de l’Ajuntament de Xixona, en pulcre català. Igual que l’opuscle turístic. A les darreres eleccions estatals, segons La Crònica de Xixona -publicació gratuïta-, de més de quatre mil vots, Compromís, sisena força, se’n va endur 117 (fa quatre anys, 23) i Esquerra Republicana, quarta força, 140 (fa quatre anys, 59). Déu n’hi do!

Per fer la nostra República hem de comptar amb tothom: castellans, romanesos, argentins, musulmans i xinesos. No exclourem ningú. Hi estic d’acord. Tampoc a nosaltres mateixos. Tampoc els meus xixonencs, que són com jo. Tampoc a mi, que sóc com ells. És casa meva: m’hi sento.