GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

[Dedicat a Jesús Moncada.]

Si els arguments dels espanyolistes es redueixen a això que vam veure ahir -i s’hi redueixen, perquè sempre són els mateixos-, ja tenim la independència al sac i gosaria dir que ben lligada i tot.

Comencem per la senyora Camacho, que considera adequat que el Tribunal Constitucional espanyol hagi suspès la nostra Declaració de Sobirania -“eppur si muove”- perquè això “dóna veu a la Catalunya real”, que és “plural”. Dona, si un indignat del 15-M diu que el Parlament no representa la Catalunya real s’entén i té lògica -s’hi estigui d’acord o no-, però que ho digui una diputada d’aquest mateix Parlament… Perquè qui representen, doncs, els diputats i diputades de la Ciutadella? Qui els ha elegits? Els suecs, els xilens, els australians? Ah, i si el Parlament fes el que ella voldria, seria plural, però, si no, no ho és. Això seria propi de nena consentida si no fos molt pitjor: oblida el respecte per la majoria i nega als qui no pensen com ella tota possibilitat de realitzar els seus projectes. Ja ho deien, que a Espanya ho podies defensar tot si no empraves la violència (i si no guanyaves les eleccions).

Continuem pel senyor Rivera i la seva sonsònia que qui té drets són les persones i no pas els territoris. Vejam, i les persones de Catalunya, que no tenen dret a decidir el que els plagui i convingui? I què ho fa que aquest fragment de la humanitat que és el poble espanyol tingui drets? Que ha constituït l’Estat espanyol, estructura juridicoadministrativa que, com tots els estats, recolza sobre… un territori!

I, finalment, el número còmic. El portaveu popular al Parlament irreal, senyor Millo, ha dit que es comença “no respectant la resolució del TC i s’acaba robant a casa del veí [alça Manela!] o aparcant en un gual [oh, un crim abjecte!]”. Bé, si més no, ha tingut el detall de no comparar el Parlament amb la Gestapo, però deixar el cotxe en un gual… Si almenys fos en doble fila!

Allò que dèiem al començament: al Principat, la victòria s’acosta.