GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Ignasi Badia i Capdevila

Hem renunciat a Cabdet?

A l’apunt de fa uns quants dies sobre les fronteres de la República hi esmentava Cabdet, un poble d’història desconeguda per a la majoria de nosaltres que mereix sens dubte una mica d’atenció.

Després de l’estira-i-arronsa territorial amb Castella que va caracteritzar la història del sud valencià i de Múrcia en temps de Jaume I i els seus descendents immediats, el 1305 Cabdet va restar definitivament integrat al Regne de València, del qual constituïa un enclavament envoltat de terra castellana. Avui, en canvi, Cabdet forma part de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. En algun moment de la història, doncs, va passar alguna cosa.

Efectivament, el daltabaix de la guerra de Successió va afectar també Cabdet, i molt directament. Felip V, per l’adhesió del municipi a la causa austriacista, el va incorporar el 1707, com a càstig, a la població castellana veïna i rival de Villena (probablement, la seva peculiar situació geogràfica hi va ajudar). El 1736, el poble va recuperar la independència, però va romandre fora del Regne de València. Paradoxalment, aquesta independència li va impedir el retorn al País Valencià el 1836, any que Villena va passar a la província d’Alacant. Els darrers lligams de Cabdet amb el nostre país s’extingiren el 1950, que el poble va deixar de pertànyer al bisbat d’Oriola.

Cabdet, per això, encara avui dia manté en certs aspectes més relació amb la ciutat d’Alacant que no pas amb la d’Albacete i, en un altre àmbit, conserva tradicions valencianes com ara les festes de moros i cristians i les danses en honor al nen Jesús. A l’escut hi té les quatre barres. Pel que fa a la llengua, aquesta població de més de 10.000 habitants és de parla castellana -amb catalanismes-; del passat catalanoparlant que esmenta alguna font, no en tinc ara mateix notícies fefaents.

I tampoc no tinc notícies que mai des del nostre país ningú hagi demanat el retorn de Cabdet al País Valencià -i si hi ha hagut res no ha estat gran cosa-: ni el regionalisme, ni l’independentisme, ni la dreta, ni l’esquerra. Fins i tot la Gran Enciclopèdia Catalana el deixa fora dels Països Catalans. Amb quins arguments? Els de Felip V?

És clar que no vull convertir Cabdet en el Gibraltar català, perquè per sobre dels motius històrics hi ha la realitat de la vida d’avui i el sentiment de les persones que viuen a cada lloc. Però, ves per on, aquí hi ha teca: el 1861 es va crear una comissió de personalitats cabdetanes que va fer gestions, infructuoses, perquè el municipi retornés al País Valencià i, just abans que l’actual mapa autonòmic espanyol es consolidés, la valencianitat d’almenys una part de la població es va tornar a fer palesa; així es veu en tres notícies a què es pot accedir des de l’article “Cabdet” de la Viquipèdia:

Per l’octubre de 1977, deia l’ABC, el centre regional de Televisió Espanyola de València va emetre una notícia segons la qual “alguns representants” de Cabdet volien que el poble s’integrés al País Valencià; pel desembre del mateix any, segons La Vanguardia, van destituir el secretari accidental de l’Ajuntament perquè era favorable al retorn del poble al País Valencià, defensava el dret a decidir dels habitants sobre aquesta qüestió i recollia signatures d’altres ciutadans que pensaven igual, i, finalment, per l’agost del 1983, altra volta segons l’ABC, un grup de veïns que propugnava la incorporació del poble al País Valencià va demanar a l’Ajuntament que durant les festes de setembre la bandera de Castella-la Manxa no voleiés a la seu del municipi.

Per reblar el clau, llegiu què diuen a la pàgina web Archivos de historia de Caudete: “La lluita per aconseguir que Cabdet fos valencià va durar molt de temps; fins i tot en l’actualitat hi ha molts partidaris que encara ho desitgen [sic], però mai no es va aconseguir que Cabdet pertanyés a la província d’Alacant.”

Què, algú s’hi posa?



  1. Simplement dir que és més correcte el terme Capdet. Cabdet és un arcaisme. En quan a fonts documentals del idioma que es parlaba a Capdet hi ha testimonis al arxiu de la Majordomia de la Verge de Gràcia, e concret al llibre primer a on es recull els “càrregs i descàrregs” per a fer la festa en català farcit de castellanismes. Tots els bens deixats en herència estan recollits en català. Hi ha més documents a on es pot inferir que el idioma que es parlava era el català. Així, la tradició parla de que la verge es va trobar a una capella de “algeps” i certs topónims a la vegada de molts catalanismes que encara perduren(cambra, tongà, alça, fosca,camal, safa, lapicera…) I si, som molts els capdetans que ens sentim valencians encara que València ens ha oblidat. La veritat que ens semtim una miqueta apàtrides ja que ningú es sent manchego, però a Valencia ens veiem com a tals i a la Mancha sospitosament diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per ibc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent