GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

No entraré a valorar la política del president, el Govern ni CDC pel que fa a la sobirania del Principat de Catalunya. No faria cap gran anàlisi ni aniria gaire més enllà d’oposar certs fets a certes paraules, de trobar que per cada una de calenta n’hi ha una altra de freda i de comparar algun batlle amb algun dirigent.

Sí que volia comentar, però, la falta de precisió que trobo en algun dels arguments que fa servir el president per frenar l’ànsia d’independència d’una part creixent del país.

De vegades, diu que a la Unió Europea ningú no és independent del tot, i és clar que hi estem d’acord -és una evidència. Però per exemplificar-ho ha parlat algun cop de Grècia, vigilada de prop per les institucions europees i amb una sobirania ara mateix fins a un cert punt limitada. Sembla que vulgui dir que si ni Grècia no és independent del tot, no cal que ho siguem nosaltres, que hi ha graus de sobirania i embolica que fa fort. El petit detall, però, és que la sobirania, a Grècia, la hi limita la Unió Europea i no pas Turquia, i que, en canvi, a nosaltres, sí que és Turquia qui ens la segresta.

Tampoc no em convenç que digui que Escòcia té una població més homogènia pel que fa a l’origen, la llengua, etc. que no el Principat. Aquesta veritat no és pas un argument negligible, però no es pot utilitzar com ho fa el president, perquè em fa l’efecte que la fa servir per ocultar els percentatges, més favorables -segons les enquestes- a la independència aquí que no pas a la mar del Nord. O dit d’una altra manera, oposa a les clares xifres un factor més difícil de quantificar com el de l’homogeneïtat social. Si s’entra en aquest terreny, algú li podria replicar, per exemple, que Escòcia té uns lligams sentimentals amb el Regne Unit en el camp militar molt més forts que els que puguem tenir o haver tingut nosaltres amb Espanya. Per no parlar de la nostra situació lingüística, molt més diferenciada de l’espanyola que no pas l’escocesa de l’anglesa.

I és que costa, fins i tot a una persona intel·ligent com el president, de trobar bons arguments no ja contraris a la independència, sinó que serveixin, si més no, per aigualir els favorables. Potser només ens queda, a tots plegats, la por.