GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

És un cadàver perquè és una font que ja no raja o un riu que es va assecant i que va esdevenint bassal putrefacte. És intel·lectualment pobre i políticament covard. Potser encara s’arrossegarà anys o dècades, què us diré, com els carlins, però ja no és res. Fa molt de temps que ho penso, i en donen mostres com més va més sovintejades. Per exemple, en Joaquim Nadal l’altre dia.

Segons VilaWeb, en Nadal va dir a Catalunya Informació que “Escòcia no és un mirall per a Catalunya”, perquè tenen situacions diferents; que “Catalunya hauria de reflexionar sobre el fet que tots els països nous que s’han creat provenen de l’antic espai comunista”, i que “un concert econòmic com el del País Basc costarà molt”, tot i que es pot arribar a un nou pacte fiscal.

Això vol dir que van parlar de la independència -ja no ens en podem estar, de parlar-ne- i, com que la creació de nous estats ja no és cap novetat a Europa, ell va haver de parar el cop dient que Catalunya era diferent perquè tots els nascuts durant els darrers anys eren a la part del continent que havia estat sota l’òrbita soviètica. (Abans, a l’època de la guerra freda, quan s’independitzaven els actuals estats africans i asiàtics, els unionistes no tenien aquests patiments tan a prop geogràficament, però per si de cas ens deien que Catalunya era diferent perquè no era una antiga colònia extraeuropea.)

Naturalment, però, li van retreure el cas escocès i ja només li va quedar l’argument esquifit de les “situacions diferents” (sí, home, és clar, a Escòcia hi plou més que a Catalunya i, a més, és en una illa -nosaltres també som unes illes, alto!, però en Nadal segurament pensava en les quatre províncies i prou-). D’altra banda, quan la cosa es devia desviar cap al pacte fiscal, va dir que sí, però que de concert econòmic com el basc no n’hi hauria pas.

Pobresa intel·lectual, doncs, perquè no dóna arguments atractius a favor de la permanència a Espanya, només alça barricades de palla successives per anar-s’hi arrecerant darrere, i covardia política, perquè davant el problema del finançament predica la resignació i prou, qualsevol altra cosa “costarà molt”.

El PSC no crea, ni proposa, ni fa avançar, ni resol. Avorreix sobiranament. Està immòbil. És un cadàver.