GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Ja està bé, ja, el debat enriquidor, escoltar les raons dels uns i dels altres, l’obertura mental i la valoració dels matisos… Però és que al final volen fer passar bou per bèstia grossa! Parlo d’uns quants treballadors del TNC i de l’enfadós PSC.

Perquè vejam: qui amb dos dits de front que es queixi del “desmantellament de la cultura catalana” hi plantarà cara deixant de parlar el català? Us imagineu una metgessa que administrés verí als pacients per protestar contra les retallades de la sanitat pública? On s’és vist? Els agrada, a aquesta gent, posar-se a la banda d’en Wert i companyia? La brometa de parlar en castellà ja la van assajar fa un temps sense gaire èxit un grapat de mossos. Per sort, aleshores i ara, hi ha treballadores i treballadors responsables.

(Per cert, que sovint, per oposar-se a aquesta mena d’accions hi ha una resposta gairebé automàtica que consisteix a dir, si fa no fa, que això no pot ser perquè pel català “hi ha lluitat molta gent”. Ah, sí, els vells temps gloriosos! “Jo corria davant dels grisos” i tot això… No cal que ens expliquin els mèrits de qui van lluitar pel català -els tenim apuntats al cap i al cor- i, en canvi, potser aniria millor que ens recordessin que, el català, no solament “ha estat un objecte de lluita de molta gent”, sinó que “és”, ara i aquí, un objecte de lluita de molta gent, que atura les agressions constants que la llengua rep en tots els territoris de la nació. O és que no hi pensen?)

(I un altre per cert: deixant a part protestes i queixes, no és gens estrany de trobar-te mossos que se t’adrecen en castellà fins i tot després d’haver-ho fet tu en català. Una altra mostra del desconeixement de la línia que separa els usos lingüístics personals dels institucionals.)

I passo al PSC, que és molt breu: ara es veu que no els agrada la paraula “sobirà” (aplicada al poble català, és clar). Dret a decidir, sí; però poble sobirà, no. Això, com es menja? Si no ets sobirà, què pots decidir? És que escriure això gairebé em fa vergonya, d’obvi com és… Són covards? Són mentiders? A què juguen? Sí, ja ho sé a què juguen; però bé que s’han de denunciar els seus falsos equilibris, oi?