GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Duran i Lleida, el campió de la paraula donada, diu, arran de la declaració que s’ha d’aprovar al Parlament, que el camí cap a la sobirania del Principat de Catalunya CiU i ERC no el poden seguir soles “de cap de les maneres”. Segurament, aquesta idea de la “solitud” de CiU i ERC la tornarem a sentir, llegir o ensumar durant els dies vinents. Anem a pams.

És clar que aconseguir el màxim suport a la declaració de sobirania és positiu. Ningú no ho nega.

Però és clar que aquest suport més ampli ja el tenen, CiU i ERC: ICV segurament les acompanyarà, encara que probablement demanarà, i potser obtindrà, un cert aigualiment del text en el sentit de mantenir incòlume el dret a l’autodeterminació però de desdibuixar l’objectiu concret de l’estat d’Europa. I la CUP, que també les acompanyarà, deurà voler que s’hi incloguin referències a la sobirania econòmica i a la totalitat de la nació, i, si més no retòricament, és possible que les aconsegueixi.

També és clar que el concurs del PSC seria enriquidor, però no ho és tant que sigui, com afirma Duran amb ganes de frenar les coses, “fonamental”. Sobretot perquè el PSC és un partit decadent i a la deriva que com més va menys cal tenir en compte. La seva època ja ha passat.

I una nota final. El Partit Nacional Escocès el 2007 no va poder tirar endavant el referèndum perquè no va arribar a la majoria absoluta (va treure 47 dels 129 diputats del Parlament escocès). Quan, el 2011, si que va assolir aquesta majoria (amb 69 escons), ningú ni a Escòcia ni a Anglaterra ni al món no va dubtar de la legitimitat del procés, i ara la comunitat internacional espera amb total naturalitat que el poble escocès parli.

A casa nostra, de vegades sembla que s’oblidi el detall que els diputats elegits (fa quatre dies!) per defensar l’estat independent (CiU + ERC + CUP) sumen 74 dels 135 escons, majoria absoluta. I encara cal veure cap on es decantarà ICV…