La idea que Catalunya no tingui exèrcit, tal com defensa un manifest que avui presenten una sèrie de persones apreciades i respectades, m’agrada. I hi estic d’acord. Precisament per això, però, em vénen al cap unes quantes preguntes la resposta a les quals ja es deu haver dit i escrit moltes vegades.
Primera (substancial): És correcte de no tenir exèrcit però deixar que altres et facin la feina? Si, per exemple, hi ha alguna altra guerra a Europa com la de Iugoslàvia i trobem lícita una intervenció per aturar-la, per defensar els habitants d’una ciutat indefensa, etc., aplaudirem que els altres països hi participin sense fer-ho nosaltres? Que es morin els altres? O bé, si algun perill ens amenaça, haurem de demanar protecció a França (!) o als EUA? Esteu absolutament segurs que no hi haurà mai un règim agressiu a Algèria? O cap Milosevic espanyol? Que es morin els altres per nosaltres?
Segona (accidental): Acceptaran tranquil·lament les potències una Catalunya independent que no vulgui tenir exèrcit? O pensaran que no volen tenir al costat un estat tan atípic i no ens reconeixeran la independència? (Perquè l’exemple d’Islàndia, sense forces armades, no val: és massa petita.)
Hi insisteixo, aquests dubtes els tinc realment. Amb aquestes preguntes no vull pas donar entenent que defenso la creació de l’exèrcit català. Estic a favor d’una Catalunya desmilitaritzada, però hi ha coses que cal aclarir. Potser podríem fer com fa, precisament, Islàndia, que no té exèrcit estàndard però sí alguna unitat concreta per a l’exterior i certes forces de defensa marítimes, tinguin el nom que tinguin… Senyores i senyors, de quines coses que parlem! Que us n’adoneu?
