GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Abans-d’ahir vaig enviar la carta que us reprodueixo més avall als cinc diputats del PSC que van desobeir l’ordre de la direcció del partit de votar no a la Declaració de sobirania presentada, finalment, per CiU, ERC i ICV-EUiA. Aquests cinc diputats són Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Àngel Ros i Núria Ventura. (La foto que il·lustra aquest apunt prové de Tribuna.cat.)

Bon dia,

Em dic Ignasi Badia i Capdevila i, com a ciutadà, us escric aquest
missatge per felicitar-vos per la decisió d'ahir. Sóc independentista, i
dels de tota la vida. Crec que a Catalunya (i els Països Catalans) hi ha
un conflicte per resoldre, però intento no ser frontista i, encara que em
facin enrabiar molt, no sentiré mai odi cap a ningú (i, de vegades,
costa!). El PSC no l'he votat mai: trobo que fa massa anys que -no us
enfadeu- és poc "S" i poc "C". Per això l'he criticat duríssimament, per
exemple en un bloc que escric on veuríeu que sóc un nacionalista del tipus
que segurament vosaltres trobaríeu "essencialista". (Ja us aviso que em
salva que sóc essencialista de totes les nacions; m'encanten les essències
de totes i no només de la meva: és la meva via retorta a l'universalisme.)

L'he criticat duríssimament, el PSC, deia. Em causa més irritació que el
PP, sovint. Per què? Perquè t'enfades més amb la família que amb els
altres. I arribo on anava: crec que els partits espanyols (a Espanya) i
els espanyolistes (a Catalunya) menyspreen o, almenys, negligeixen el PSC.
I que els catalanistes, ara ja sobiranistes, en canvi (llevat dels
intransigents de torn) us esperen i us farien la festa que aquell pare va
fer al fill pròdig. Si, malauradament, no ho fa tot el PSC, feu-ho
vosaltres: participeu en la construcció de l'esquerra de la nova República
catalana. I no patiu pels altres pobles d'Espanya: si Catalunya se'n va,
hi ha tota una oligarquia i una manera de fer les coses i de perdre
energies de les quals quedaran alliberats (ho crec sincerament) i,
aleshores, el model de relació que hi tindrem serà l'escandinau (no ho dic
de broma): lligams profunds i coneguts per tothom, però cadascú lliure a
casa seva.

Gràcies per l'atenció,

Ignasi Badia i Capdevila (Barcelona)