GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

[Dedicat a Avel·lí Artís Gener.]

Pensava escriure sobre Letònia: els boscos; l’ample Daugava que travessa Riga; els edificis modernistes; tot escrit en letó i tanta gent parlant en rus (almenys el 1998); l’ambre; els fusellers rojos; la minúscula nació dels livonians; aquella mena de ratafia; l’escultura de Milda, la noia símbol de la llibertat; Daugavpils tan russa; Aglona tan catòlica; el parc natural de Sigulda; els hangars que fan de mercat; el cap de Kolka, on s’ajunten les onades; la independència encara recent… Un d’aquells tres països oblidats, que la mare recordava haver estudiat a escola, que van saber renéixer i tornar a ser lliures.

Però vet aquí que a can Financial Times ens escriuen un editorial que m’estimo més veure com un got mig ple que no pas com un de mig buit. Perquè és clar que no diu el que voldríem llegir-hi -encara-, però diu unes quantes coses que Déu n’hi do. Repassem-les.

Parla el diari anglès dels catalans i de “llurs drets com a nació”, que l’any passat els “separatistes catalans van prendre físicament Barcelona sense trencar ni un vidre”, dels “pobles distints culturalment i lingüísticament” d’Espanya, i que aquests pobles tenen una identitat “profundament arrelada i secular”. És a dir, que som una nació amb una identitat real i no una regió enrabiada per la crisi que es treu de la màniga un nacionalisme artificial. Encara repassa la sentència del Tribunal Constitucional, el problema fiscal i les darreres eleccions, en què “els separatistes van treure la majoria”, abans d’esmentar “espanyols, catalans i bascos” com a pobles diferents d’una “Espanya plurinacional”.

I la perla, tants anys d’esforços blavers liquidats amb dues paraules: la cadena humana va arribar a la frontera de Catalunya “with (Catalan-speaking) Valencia”, és a dir, “amb (la catalanoparlant) València”. “Catalan-speaking”, sens dubte, i entre parèntesis, volent dir que és un detall que cal tenir en compte!

I moltes gràcies, senyor Dombrovskis! Que bonica que recordo Letònia!