Avenç constant
Entenguem per “independentista” la candidatura que defensa la creació d’un estat català separat de l’espanyol, sigui aquest estat d’abast solament principatí o completament nacional i es vegi la independència com un objectiu immediat o bé com una fita més allunyada en el temps.
Establert això, l’evolució del resultat de les candidatures independentistes en les successives eleccions al Parlament de Catalunya és la següent (entre claudàtors, les candidatures sense representació parlamentària, amb un nombre molt petit de vots en els casos de Catalunya Lliure, Estat Català i Partit Republicà Català):
1984: 35.937 vots, 1,25 % dels vots; 0 escons ([Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra])
1988: 111.647 vots; 4,10 % dels vots; 6 escons (Esquerra Republicana de Catalunya/ERC)
1992: 215.607 vots; 8,10 % dels vots; 11 escons (ERC, [Catalunya Lliure])
1995: 305.867 vots; 9,50 % dels vots; 13 escons (ERC)
1999: 272.947 vots; 8,76 % dels vots; 12 escons (ERC, [Estat Català/EC])
2003: 546.214 vots; 16,46 % dels vots; 23 escons (ERC, [EC])
2006: 422.379 vots; 14,20 % dels vots; 21 escons (ERC, [Partit Republicà Català])
2010: 360.077 vots; 11,56 % dels vots; 14 escons (ERC, Solidaritat Catalana per la Independència/SI, [Reagrupament Independentista])
2012: 1.781.460 vots; 49,12 % dels vots; 74 escons (Convergència i Unió, ERC, Candidatura d’Unitat Popular, [SI])
Durant la legislatura que aviat començarà, hi ha possibilitats reals que es dugui a terme un referèndum (o una consulta) d’autodeteminació. També podria ser que la legislatura s’escurcés perquè, davant la impossibilitat de tirar endavant aquest referèndum o aquesta consulta, es convoquessin unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari. O fins i tot es podria esdevenir que es proclamés la independència del Principat al Parlament, sense referèndum ni consulta. Tot això no s’havia donat mai abans, és una novetat històrica absoluta.