Fa just una horeta, i després d’algun intent frustrat molt ben resolt pels companys dels serveis informàtics del Consell per la República, he votat. Trenta-dos noms que he escollit –només en coneixia uns pocs, tret dels companys i companya exiliats que s’hi presentaven– aplicant-hi els següents criteris:
Estic satisfet. Convençut que el millor que ha fet el president légitim del nostre país, Carles Puigdemont, ha estat triar l’exili quan va haver de decidir entre aquesta opció o la presó (l’error més gros, compartit per tot el seu govern d’aleshores: tenir tan mal preparat el després de la proclamació unilateral de la independència). El Consell per la República ha d’esdevenir, sense més dubtes i dilacions, un instrument clau en la reivindicació internacional del nostre dret a l’autodeterminació de cara a aconseguir la independència de Catalunya.
Alhora, tal com s’han articulat aquestes eleccions –on els noms primen sobre els partits–, resulten un exemple de per on hauria d’anar una llei electoral ambiciosa, moderna i democràtica en la Catalunya independent.
Convençut que el president legítim de Catalunya –el meu president– és hores d’ara un dels millors patrimonis polítics del nostre país. L’altre –i molt per sobre de tot i tothom– és la bona gent catalana de qui depèn, en definitiva, el nostre present i futur.
Un article a recomanar, en aquest context, és l’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!