Horitzons

A Wilhelm scream, és un grup que em va enganxar des de la primera cançó que vaig escoltar. Gran part de culpa la va tenir el seu cantant, Nuno Pereira, que amb la seva veu resgada i potent, combinada amb unes melodies sensibles però alhora punyents;  fa d’aquest grup una petita joia del hardcore melòdic la qual a ningú hauria de deixar escapar.

Però centrant-nos en aquest album, Partycrasher ens ofereix, per una banda una muntanya russa d’emcions en cada cançó que, al contrari dels primers discs de la banda, és fa de més fàcil digestió per el gran públic. I per altra banda, una instrumental variada, tècnica, molt dinàmica i de gran qualitat; molt recomanada per aquells músics sibarites que no poden deixar d’analitzar la música que escolten.

Resumint, si tens ganes de descarregar adrenalina i et vols empapar d’emocions positives, sens dubte aquest disc és una bona elecció.

Martí Clapés González

PD: com el Martí, tothom que vulguí està més que convidat a penjar reviews de discus que el commoguin.