Una petita reflexió, sobre Carles Duarte, el CONCA, els premis i les idees de bomber
Com Joan Fuster, estimat Carles Duarte, opino que “la nostra pàtria és la nostra llengua”, i cada company i companya, escriptor i escriptora té la seva pròpia pàtria, per recordar-los, honrar-los, donar-los premis i fer-los homenatges.
Comparteix això:
Que existeixen premis institucionals en català, sembla una anomalia passatgera, per què el català en si mateix és considerada a l’Estat espanyol com una anomalia, que s’encarregaran de corregir a poc a poc, -por el bien del país, la nación i al servicio de la unidad- per no perdre la costum.
El president del CONCA, Carles Duarte ha posat el dit a la nafra, els premis importants són sobre tot en castellà, com tindria que ser.
Els autors catalans que escriuen en castellà estàn emprenyats, per què sembla que fins ara només podien guanyar premis en Espanya i el seu Estat.
I en canvi a les institucions catalanes només és podien guanyar premis en català, una llengua que ens allunya de l’actual Estat espanyol.
El president del CONCA, Carles Duarte ha posat el dit a la nafra, els premis importants són sobre tot en castellà, com tindria que ser.
Els autors catalans que escriuen en castellà estàn emprenyats, per què sembla que fins ara només podien guanyar premis en Espanya i el seu Estat.
I en canvi a les institucions catalanes només és podien guanyar premis en català, una llengua que ens allunya de l’actual Estat espanyol.