Primer va estar el president d’un equip de futbol, ja ho sé, l’equip era el Barça i el president el senyor Joan Laporta, que tot i que penso que ha estat el millor president del Barça i m’agradava molt que fos independentista, amb aquestes credencials no hi havia prou per a fer-lo president de la Generalitat.
Després el seu entrenador: Pep Guardiola, el mateix, el millor entrenador i el més guapo! Em cau la bava quan el sento llegir Martí i Pol, i sempre tindrà un plat de calent a la meva taula… però… sempre hi ha un però… només amb això no hi ha prou per dir-nos que ens llevem més d’hora, per mi va ser frustrant… dormo molt poquet i fins i tot passant-me tota la nit sense dormir, mai aconseguiria el seu nivell d’ingressos.
I ara una monja! Teresa Forcadell, simpàtica, que té més raó que un sant o santa! Assenyada… però aquí un altre però… és monja… és a dir obeeix a un ésser suprem, s’agafa a la fe… i crec que no m’equivoco si dic que està en contra del divorci, l’avortament, el matrimoni entre homosexuals… i un munt de coses que per mi són importants.
Amb tots els meus respectes cap a aquestes persones… sentint simpatia per tots tres… Compte! Aquest joc no és gens inofensiu, tots tres fan política i això està bé, recordem Joan Fuster “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres” i si fas política ets un polític amb totes les conseqüències. (Esperant al senyor de Puerto Rico).