Gemma Pasqual i Escrivà

TV3 va iniciar les emissions el 1984 gràcies a la implicació i a l’aportació econòmica de milers de valencians i valencianes i a hores d’ara és una de les poques televisions que emet íntegrament en català. Des d’aleshores tot han estat bastons a les rodes, s’ha hagut de superar tota una llarga sèrie de conflictes i entrebancs que han pretès impedir poder gaudir lliurement d’una opció informativa nacional i en català, i d’exercir el dret a la lliure informació i a la lliure comunicació als habitants del País Valencià.

més…

Recordem, si més no, les querelles contra Acció Cultural interposades pel delegat del govern socialista Eugeni Burriel, que el maig del 1985 va precintar el repetidor de TV3 instal·lat a Sueca argumentant-ne –com ara ha fet el govern del PP– la il·legalitat. Quatre anys més tard, l’estratègia va ser lleugerament diferent, el ministre espanyol de Transport, Turisme i Comunicació, José Barrionuevo, amb el beneplàcit i la connivència del president de la Generalitat valenciana, el socialista Joan Lerma, va atorgar les freqüències que utilitzava TV3 a Canal 9. Aquesta vegada, els arguments van ser uns suposats problemes tècnics, però es tractava d’una decisió política que pretenia impedir la recepció de TV3 al País Valencià, com ho demostra el fet que abans d’aquesta resolució s’havien assignat unes altres freqüències a TVV. El ministre va arribar a enviar la Guàrdia Civil per precintar els repetidors.

L’amenaça que pesava sobre la recepció de les emissions de TV3 al País Valencià s’ha convertir en un fet. La Secretaria Autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana ha decidit desestimar el recurs interposat per ACPV davant la Direcció General de Promoció Institucional, la qual va resoldre el procediment sancionador per les emissions de TV3 amb una ordre de cessament de les emissions i una desproporcionada sanció econòmica a ACPV de 300.000 euros. Finalment, després d’un primer intent que va ser avortat per la ciutadania, el Jutjat del Contenciós núm. 1 d’Alacant va autoritzar l’accés al repetidor de la serra Carrasqueta, al terme municipal de Xixona, per «procedir a l’execució forçosa de l’ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l’apagada i el precinte dels equips corresponents». La matinada del 10 de desembre, amb nocturnitat i traïdoria, els funcionaris de la Generalitat valenciana van apagar el repetidor.

Aquest ha estat el primer, el segon i el tercer aquest matí, sense preavís i després d’haver ajornat més de cinc mesos el tancament dels repetidors d’Alginet i Llosa de Ranes, autoritzat judicialment com a mesura provisional des de juny de 2008, els tècnics al servei de la Generalitat valenciana han procedit a la seua clausura. S’ha posat fi així a les emissions de TV3 a les comarques de la Ribera i la Costera.

L’autorització d’entrada de la mesura provisional estava concedida pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 de València, però es troba en fase d’apel·lació davant el TSJ per haver interposat un recurs l’entitat sancionada, la Fundació Ramon Muntaner. Aquest recurs encara no està resolt.

L’expedient del que deriva aquesta ordre provisional va concloure el passat 2 de setembre, data en què es va notificar a la Fundació Ramon Muntaner una multa de 100.000 euros i l’ordre definitiva de tancament dels repetidors. Aquesta sanció, contra la que es va interposar recurs d’alçada, pendent a hores d’ara, serà també recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia.

A hores d’ara, a gairebé dos anys de l’inici de les actuacions contra la TV3 al País Valencià dutes a terme per la Generalitat, no hi ha encara sentència de fons sobre aquest afer, pendent al Tribunal Superior de Justícia Valencià.

Tampoc el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la Llei Valenciana del Sector Audiovisual, utilitzada per la Generalitat per a avalar la seua actuació i impugnada des de 2007 pel Govern de Madrid per usurpar competències estatals. els repetidors del Mondúver (la Safor) i del Bartolo (Plana Alta), també són amenaçats, és molt probable que es desestimin les al·legacions i que el tancament sigui imminent.

El que ha passat avui demostra que la via de la negociació per un acord de reciprocitat és una via morta que no ha portat enlloc, el suposat guany que significa aquesta via d’accés a la legalitat té un alt cost, ja que posa en mans del PP valencià el calendari, el contingut, la xarxa, les freqüències i el llibre d’estil. El govern valencià ha fet repetides declaracions públiques en el sentit de voler condicionar el llibre d’estil de la CCMA, amb qüestiones com el terme «País Valencià», el nom de la llengua o el mapa dels Països Catalans del temps. Que el senyal estigui controlat pel govern valencià, possibilitaria al Consell poder apagar un partit de futbol o una pel·lícula quan també la passessin per Canal 9, o un programa qualsevol per raons polítiques. En els termes que semblen anar les negociacions, el País Valencià perdrà tres canals en català (Canal 33, 3/24 i K3/300) per mantenir-ne només un, TV3. A més es renuncia a la resta dels canals que pugui posar en marxa la CCAM, ja que ara en té 4 però aviat en tindrà 8. Dels 8 canals que guanya el País Valencià amb els dos nous múltiplex anunciats pel Ministeri d’Indústria, la nova oferta inclourà 7 nou canals en espanyol per només un en català.

Per fer front al tancament, cal que el govern espanyol, i particularment el Ministeri d’Indústria, reclami la seva titularitat dels canals pels quals actualment està la CCMA al País Valencià en TDT, canals que no han estat cedits a cap autonomia i que, per tant, són de titularitat estatal. Per donar base legal i estabilitat jurídica a les emissions de TV3 al País Valencià, sense la subordinació a les exigències del PP, hi ha la via del canvi legislatiu de la Llei del Tercer Canal mitjançant el Parlament espanyol. Amb aquesta via es garanteix el manteniment dels 4 canals que actualment hi ha al País Valencià, la recepció dels nous canals que pugui posar en marxa la CCMA, la supervisió de la xarxa per part d’ACPV com a garantia, el manteniment de les freqüències actuals i el respecte al llibre d’estil.

El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià representa un cop letal a les possibilitats de construir un espai de comunicació en català, ja que si no es permet que TV3, TVV o IB3 es puguin veure arreu dels Països Catalans, perdem una eina de difusió de la llengua i la cultura catalanes. És un fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües, continguts i orientacions polítiques més i més diverses, la resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular sinó precisament garantir l’accés dels ciutadans a l’oferta més àmplia, com a expressió de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió. Són els ciutadans i les ciutadanes els que han de poder triar què volen veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus. Ara més que mai, cal demostrar la voluntat de construir el país i guanyar espais als mitjans de comunicació.

Gemma Pasqual i Escrivà