Senyora Montse Majench, volent senyar-se s?ha tret un ull!
Jo tampoc hi era a la cerimònia, doncs aquest mateix dia des de fa molts anys es lliuren els Premis Octubre. Potser vostè com a coordinadora hagués pogut fer alguna cosa per tal de que els dos lliuraments no se solapessin o potser no, bé això són figues d’un altre paner.
Ja se sap que la cultura catalana és amplia i oberta de mires, el que no tinc tan clar si vostè també ho és, el fet que a la platea hi haguessin suïssos, noruecs, xinesos, senegalesos i polonesos, no explica en absolut que l’assaig s’hagués de fer en castellà, ni tan sols que ningú ho plantegi. No voldrà ara que com a bons indígenes donem les gràcies a tota aquesta colla per haver expressat uns quants mots en català. Me n’alegro molt senyora que se sentís tan feliç, segurament proporcionalment a la meva infelicitat en llegir la seva explicació. I només una altra coseta, el mallorquí també és català.
Gemma Pasqual i Escrivà