Gemma Pasqual i Escrivà

Al País Valencià, l’any 2009 ha estat marcat
per la massiva mobilització de la comunitat educativa contra la política
d’ensenyament del govern valencià i la gestió del conseller d’Educació,
Alejandro Font de Mora. La mobilització ha estat dinamitzada per la Plataforma
per l’Ensenyament Públic, entitat formada per distintes organitzacions com ara
les federacions d’ensenyament d’UGT, CCOO, STEPV, Escola Valenciana, la Plataforma
de directors de primària i secundària, el sindicat d’estudiants FAAVEM, el
Moviment de Renovació Pedagògica i la Federació de pares d’alumnes,
FAPA-València.

més…

Per parlar-ne ens hem reunit amb els màxims
responsables d’aquesta entitat: Gemma Piqué, portaveu de la plataforma i
presidenta de la Confederació de Pares Gonzalo Anaya; Àngel Martí, gerent
d’Escola Valenciana; i Marc Candela, responsable de comunicació del STEPV,
sindicat majoritari de l’ensenyament.

La cita és a l’Octubre-Centre de Cultura
Contemporània, al bell mig de la ciutat de València. L’assumpte del dia és el
rebuig del conseller d’Educació a signar el conveni amb el Ministeri d’Educació
per a la dotació d’ordinadors portàtils als centres docents perquè causen
miopia. Aquestes argumentacions han tornat a situar el Font de Mora en la diana
de burles i riotes, no només al País Valencià sinó a la resta de l’estat
espanyol. El col·lectiu de pares i mares considera que han de ser els experts
en oftalmologia els que han de dir si els ordinadors són els més apropiats. “L’obligació
de la Conselleria és oferir una alternativa al projecte Escuela 2.0 que tinga
en compte la salut visual i el pes dels ordinadors perquè no suposen problemes
de pes per a carregar-los els xiquets”, diu la Gemma Piqué. Tanmateix, tots
coincideixen que aquesta actitud és molt preocupant perquè prové del
responsable màxim de la Conselleria d’Educació, té el beneplàcit del president
de la Generalitat Valenciana i torna a fer un ús partidista del sistema
educatiu valencià per oposició al govern de l’estat, com ja va passar amb la
imposició d’EpC en anglès.

“Com sempre, qui surt perjudicat d’aquesta
confrontació política és l’alumnat valencià, el professorat i el sistema
educatiu. Actituds com aquesta només fan que augmentar la indignació de la
comunitat educativa i elevar la tensió amb qui gestiona tan nefastament i
perjudicial el sistema educatiu”, assenyala el Marc Candela.

La negativa de l’administració a acceptar les
propostes de la Plataforma durant la negociació dels 13 punts del Manifest per
l’Ensenyament Públic va motivar la convocatòria d’una històrica jornada de vaga
el 28 d’abril passat. Es tornava a posar de manifest la manca de voluntat de
l’administració d’arribar a acords.

Aquesta actitud de rebuig de les propostes de
la comunitat educativa no és nova i s’ha agreujat des que es va instal·lar en
la Conselleria d’Educació un nou equip després de les eleccions autonòmiques del
2007. N’és un bon exemple que des d’aquell moment ha estat impossible arribar a
acords importants amb aquest equip. “No ens hem assegut mai directament amb el
conseller”, remarca el Marc Candela.

Un altre exemple d’aquesta negativa a assolir
acords és la judicialització sense precedents del sistema educatiu per les
imposicions de la Conselleria d’Educació. A més a més dels recursos presentats
contra l’obligació d’impartir EpC en anglès, que finalment han donat la raó als
sindicats, aquests dos últims anys el STEPV ha presentat recursos contra les
normes següents: concurs de trasllats del cos de mestres, per ocultar vacants
d’oferta obligada; decret de drets i deures, per modificar condicions laborals
del professorat; convocatòries d’oposicions, per la no-inclusió del títol de Filologia
Catalana (que ha dut també a interposar denúncia contra el conseller per
incompliment de sentències); procediment de renovació de directors i directores,
pels criteris d’avaluació de les direccions; programa d’educació plurilingüe. A
més a més, hi cal afegir la denúncia presentada pel STEPV i Escola Valenciana
contra el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, per insults i
amenaces al professorat, pendent de celebració de la vista oral. Recordem que
el també alcalde de Xàtiva va titllar de “gilipollas” els mestres que empren
paraules com “aleshores” i “gairebé”. No content amb això, va afegir: “A
esos que querrían ponernos a nosotros con la cabeza boca abajo no vamos a
darles el gusto. ¡Vamos a rematarlos, vamos a rematarlos!”

La política educativa d’aquesta Conselleria es
caracteritza per l’obstaculització de l’extensió de l’ensenyament en català.
Nombrosos centres docents han vist com l’administració rebutjava les peticions
de transformar o crear nous programes d’ensenyament en català, tot i complir els
requisits necessaris. Continuen les reticències per a catalogar en català els
llocs de treball de secundària que garantirien la continuïtat de l’ensenyament
en català a l’ESO per a 90.000 alumnes que acaben la primària. “Als nostres
fills els neguen l’oportunitat d’estudiar de principi a final en la seua
llengua. El batxillerat, és impossible fer-lo en valencià”, es queixa la Gemma
Piqué. La pretensió de crear un sistema d’ensenyament plurilingüe s’ha fet
sense prioritzar el català i donant per fet que està en igualtat de condicions
que el castellà. “La realitat és que, tot i els entrebancs, els xiquets i les
xiquetes que van a la línia en català tenen major competència lingüística que
els que fan l’ensenyament només en castellà; és per això que demanem a la
Conselleria que publique les avaluacions de competència lingüística dels
xiquets i de les xiquetes de la línia i que la ciutadania decidisca en quina
llengua vol que ensenyen els seus fills”, explica l’Àngel Martí. “De la mateixa
manera que l’administració pública margina l’ensenyament públic, té el mateix
interès a marginar la llengua”, afegeix el Marc Candela. L’Àngel Martí ens
alerta de les plataformes que han sortit darrerament en defensa de l’espanyol.

El 2009 hem vist com augmentava el control
polític dels equips directius dels centres docents, com a continuació d’una
estratègia iniciada un any abans amb la imposició de nous criteris per a
renovar direccions que poc tenen a veure amb la direcció pedagògica del centre
i amb l’obertura d’expedients a directors amb una gestió impecable i exemplar
(cas del director del col·legi El Castell, d’Almoines, arxivat finalment per la
pressió sindical i del centre); o de no-renovació, com el cas del director de
Torrevella. “És un intent de tapar la boca als directors, els pressionen i no
respecten l’autonomia del centre”, diu l’Àngel Martí.

La Conselleria fa servir la inspecció
educativa per a controlar les direccions dels centres i cada vegada nomena més
inspectors accidentals, triats a dit i submisos a les directrius de
l’administració. Aquesta submissió s’ha vist clarament a l’hora de fer complir
als centres l’absurda obligació de destinar un professor d’anglès per a traduir
les classes d’EpC del professor titular de l’assignatura i amb la persecució
sistemàtica del professorat que s’ha negat a complir una ordre que el Tribunal
Superior de Justícia ha declarat il·legal, no una vegada sinó dues, com ha
estat el cas del professorat de l’IES Altaia, d’Altea.

El cas més flagrant és l’expedient al director
de l’IES Las Norias, de Monfort, perquè al seu centre hi havia un cartell del
Font de Mora de cap per avall, “una tradició al nostre país per mostrar la
disconformitat amb algú”, com apunta la Gemma Piqué. Un clar exemple més de
persecució política d’un director. Per al Marc Candela, “ha estat un cap de
turc per donar exemple del que poden fer o no poden fer els directors”. A més a
més, no fa gaire va sortir a la llum una sentència que exculpava un professor
de l’IES Joanot Martorell, d’Elx, i donava la raó als sindicats, que van
denunciar que la Conselleria l’estava assetjant a través de la inspecció
educativa per la complicitat que mantenia amb el director del centre. També cal
esmentar l’expedient obert al director del col·legi d’Énguera per les relacions
tenses amb l’ajuntament gestionat pel PP.

Aquesta política de control també s’estén a la
designació de membres de tribunals de les oposicions, o a concursos com ara el
de l’accés a càtedres, al cessament de persones de diversos departaments dels
Serveis Territorials d’Educació i de la Conselleria mateixa. Per a l’Àngel
Martí, “aquest conseller no té tarannà democràtic”.

L’altra cara dels intents de controlar el
sistema educatiu per part de l’administració valenciana és l’obstrucció a la
tasca d’associacions i sindicats de l’àmbit de l’ensenyament. Entitats com ara els
Moviments de Renovació Pedagògica o la Fundació Sambori, vinculada a Escola
Valenciana, han perdut les subvencions que rebien fins ara amb total normalitat
per desenvolupar les seves activitats. El STEPV també ha denunciat que els
pressupostos per al 2010 no incloïen cap de les subvencions a què té dret el sindicat
en funció de la seva representativitat, obtinguda en les passades eleccions
sindicals.

Els pressupostos d’Educació per al 2010 no
donen resposta als problemes de l’ensenyament al País Valencià, especialment en
la lluita contra el fracàs escolar, que ja és de vora el 40%. Per contra, el
govern valencià ha continuat desequilibrant la balança a favor de l’ensenyament
privat, que ha materialitzat en projectes com ara la concertació total en el
nivell no obligatori de l’ensenyament infantil i el batxillerat, o la
generalització dels concerts econòmics amb la totalitat de centres privats d’ensenyament
secundari obligatori. “Això té una direcció política clara: deixar sense
recursos l’ensenyament públic per afavorir el privat. Qui vulga portar els
fills a la privada, que pague”, diu l’Àngel Martí.

La Plataforma per l’Ensenyament Públic
continua en peu de guerra, la mobilització de la comunitat educativa i de la
societat i la pressió sindical han aconseguit, entre altres coses, posar fre al
disbarat d’EpC en anglès; s’han paralitzat els expedients als professors insubmisos
i al director d’Almoines; s’ha frenat l’extensió generalitzada d’uns programes
d’educació plurilingües no consensuats amb la comunitat educativa. “Però,
sobretot, s’ha estès el debat educatiu al carrer i s’ha fet evident que la
política educativa del govern valencià és errònia i que el responsable en
matèria d’educació i l’equip que gestiona la Conselleria ha de dimitir o ser
substituït per un altre de més competent i amb voluntat de negociació i
d’arribar a acords”, diu el Mar Candela. “No és un atac al Font de Mora, és
contra les seves polítiques”, aclareix l’Àngel Martí, qui afegeix: “no hi ha
negociació amb persones que s’imposen, això és el que hi ha i això és el que et
done, la negociació és arribar a un acord”. La Gemma Piqué és molt clara: “ja
no ens valen les paraules, ho volem tot per escrit i signat”.

Malgrat tot, coincideixen en el fet que hi ha
motius per a l’esperança, “ja que la resposta del professorat i de la comunitat
educativa ha estat contundent i massiva, la qual cosa ens motiva a continuar
treballant i lluitant per un canvi en la política educativa del govern valencià”,
explica el Marc Candela. “L’escola pública funciona molt bé gràcies al
voluntariat dels professors, pares i alumnes”, diu orgullosa la Gemma Piqué. I l’Àngel
Martí es lamenta que la cançó d’Al Tall “Tio Canya” continue més vigent que mai.
Però de segur que el Tio Canya reviscolarà, amb gaiato si fa falta, a València tornarà
i posarem un forrellat nou, perquè avui hi ha temps encara.

Gemma Pasqual i Escrivà (Article publicat a la Revista L’Escletxa)