La FAMÍLIA SL
El virus del divorci és com el mal d’Almansa que a tots “alcança”, amics, coneguts i saludats… sap greu… però quan una història s’acaba… s’ha acabat.
Això em fa pensar… Quan una parella deixa de ser sexe, carícies i besos per passar a ser la gran empresa, la FAMÍLIA SL? Suposo que és en el mateix moment que et trasllades a la unifamiliar. En una capsa, al traster, abandones la parella, en companyia d’un vell llibre de poemes i un exemplar del Petit Príncep. I aleshores passes a gestionar una gran empresa de transports, ets un proveïdora de iogurts i queviures, administradora d’una hipoteca, comptable de rebuts del gas, de l’electricitat i de l’aigua… organitzadora d’“eventos diversos”…. i una malabarista excepcional amb el pal de fregar, la rentadora, la planxa i el rentavaixelles… A més a més has de ser la millor de l’escala, una superwoman a la feina i estar sempre estupenda… i una gran paraula inunda la teva ment RESPONSABILITAT. I com deia Virgili “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus.”.
Potser… si encara som a temps… hauríem de cercar la capsa del traster i treure-li la pols, rescatar el llibre de poemes i l’exemplar del Petit Príncep… perquè «Ets responsable per sempre d’allò que has domesticat» i «És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important». I el poema de Virgili és “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus singula dum capti cincumvectamur amore.” Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls. I sinó ja sabeu… Que tinguis sort… i que trobis el que t’ha mancat… amb mi…