Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!
El Guillem cada vegada més jove i nosaltres més vells. Una pena més que
hem de dur a la memòria.
Els teus divuit anys
són perpetus, la mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar
la lluita. T’han volgut tancar les parpelles però no podran, perquè tots
guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampec per als teus vespres.
més..
El teu assassinat ens va marcar per sempre més. Mai no oblidarem aquell
mes d’abril en què vam perdre la innocència, i la ràbia i la impotència es va
instal·lar als nostres cors.
Encara avui
pronunciar el teu nom em provoca un calfred i les llàgrimes m’ennuvolen la
mirada. Tot i això el repetiré fins a restar sense veu, explicaré la teva
història allà on vagi, i mentre tingui un bri de vida assenyalaré el teu botxí.
Assassí de raons, de vides, que mai no tingui repòs en cap dels seus dies i que
en la mort el persegueixin les nostres memòries.
Que cap oratge no desvetlli el son d’aquells qui han mort sense tenir
el cap cot.
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!